La Taula de Leds (3 i fi)

Aquest post és la continuació i el final de la primera i la segona part del projecte de construcció d’una tauleta de cafè amb leds de colors. Avui veurem la placa electrònica definitiva, la seva ubicació, i l’acabat i decoració final de la taula.

LA PLACA FINAL
A l’hora de fer el circuit imprès definitiu, he tingut en compte un factor molt important, i és que hi ha quaranta(!) cables que s’han de soldar, i l’espai és molt limitat per gruix i mida. Per tant dissenyo el PCB a una sola cara i més gran que la placa prototip, per facilitar-me la feina. A més, canvio els leds de la placa de prova per uns leds SMD gegants, per tenir uns “pads” ben grans on poder soldar els cables. El motiu de fer les pistes en SMD és per no haver de foradar la placa, i per tant girar-la per soldar en la seva ubicació final, cosa que seria impossible havent soldat uns quants cables ja que no tinc accés per darrera. El micro, tot i no ser SMD, també el soldaré a la mateixa cara i sense foradar (amb un sòcol, que també em permetrà canviar-li el programa o substituïr-lo si es fon amb el temps). Les resistències si que les munto per l’altra cara, ja que no em portaran problemes i tindré més espai pels cables.

Pel disseny de la placa torno a l’Eagle, mentre que per la realització de la placa física, aquesta vegada utilitzo la insoladora, ja que el tema de la planxa no em convenç gens; el resultat, com veureu, és molt millor.

placa PCB taula taula leds 18

Comença ara un procés de tall de cables a mida, estanyat, i soldadura d’aquests a la placa que dura força estona (al contrari que a la majoria, a mi no m’avorreix soldar o foradar plaques, més aviat em relaxa). Abans de començar, fixo la placa a lloc amb uns quants cargols, i sense massa miraments. Una vegada he soldat tots els cables a lloc, soldo el sòcol, monto el micro i faig la comprovació final; cap problema, tot funciona correctament.

taula leds 19 taula leds 22 taula leds 24

TANCANT-HO TOT PLEGAT
El següent pas és muntar el “sandvitx” de plaques de fusta, metacrilat i vidre. Un primer inconvenient és que el microcontrolador ha quedat massa amunt per culpa del sòcol i supera l’alçada general de la fusta on es troba. Això ho soluciono fent un forat a la fusta de sota, que em serveix alhora per passar els cables cap al portapiles amb l’interruptor que hi he muntat. Ho fixo amb “velcro” després de pintar la part de sota de la fusta de color negre. Així podré treure el portapiles fàcilment per canviar-les, i a sota tindré accés al micro per reprogramar-lo, com us deia abans.

taula leds 37 taula leds 38

Seguint amb el “sandvitx” de plaques, m’adono posant el metacrilat damunt la fusta dels leds que aquesta es transparenta una mica, delatant la ubicació dels leds. Com que aquest efecte no m’agrada gens (no vull que es vegi on són els leds si no s’encenen), pinto la cara superior d’un color molt fosc (protegint cada led abans, evidentment). Ara ja no es nota gens on són; amb el vidre finalment al damunt, l’efecte és molt bo. (D’aquest moment no en tinc fotos, em va ratllar molt haver-ho de fer perquè no ho tenia previst, i ho vaig fer amb pressa i sense càmera).

EL MARC
Ara, però, sorgeix un altre problema: com unir les plaques entre elles, i què fer per dissimular el mal efecte dels laterals. Una solució a tot plegat seria un embellidor a tot el voltant, com un marc; aquesta idea ja se m’havia acudit però no l’havia treballat més. Al final em decideixo per fer un marc d’alumini: només cal trobar la mida adient i tallar-lo en quatre peces a escaire. Una vegada tallades, faig uns forats per sota per collar-les a la fusta amb uns simples cargols. Abans de tancar-ho, afegeixo uns cargols roscats per dins, que serviran per collar tot el conjunt del marc a l’estructura de les potes de la taula.

L’efecte és molt bonic, però té un parell d’inconvenients: el perfil d’alumini no tenia cap acabat, per tant no està protegit i amb el temps canviarà de color i es farà lleig; l’altre problema és que les cantonades són com ganivetes, massa perilloses (tinc canalla a casa, un d’ells en edat d’aprendre a caminar). O sigui que el primer pas és llimar amb cura totes les cantonades, i el següent donar una capa de pintura. Això de pintar l’alumini se’m presenta com una oportunitat, i penso aprofitar-la: li donaré el toc final amb la pintura.

taula leds 25

EL TOC FINAL
He pensat un tema força adient (i força “friki” també): els Space Invaders. Començo amb un parell de capes de color blau elèctric, i després dibuixo, retallo i enganxo les figures que he triat com a decoració. Després un parell de capes de color negre, desenganxar les figures (la part més difícil de tot el projecte amb diferència, si ho arribo a saber…), i finalment retolador de dos colors diferents i dues capes de vernís brillant.

taula leds 26 taula leds 28 taula leds 30

taula leds 31 taula leds 33

Ja ho tinc, està acabada! Us heu fixat en el detall “friki” de la data en binari?

taula leds 35 taula leds 36

taula leds 40 taula leds 39

I un video perquè veieu quin és l’aspecte i funcionament final en la seva ubicació…

EL SOFTWARE
Pel que fa al programa, m’he quedat amb la primera versió funcional, i no només perquè no tinc ganes de programar més, sinò perquè aquí també he volgut aplicar la màxima de la senzillesa. Com heu vist al vídeo, el programa simplement passa per una rutina que encén cada led per ordre (només per verificar que funcionen tots) un temps concret, i després encèn leds a l’atzar durant un temps també determinat a l’atzar. Això fa que mirar la taula no sigui avorrit, i les combinacions siguin “infinites” (tot i que la capacitat per extreure atzar pur d’un micro tan barat és força limitada).

Com també us haureu adonat, el programa (o el circuit) no és perfecte; hi ha moments en que s’encenen 2 o més leds, i amb diferents intensitats. Això ja ho vaig detectar a la placa prototip, però en comptes d’arreglar-ho ho vaig deixar perquè em va agradar l’efecte. De fet, és una manera bruta i grollera de superar un petit inconvenient del “charlieplexing”, i és que només es pot encendre un led alhora. Si ho hagués volgut arreglar, hauria mirat amb més cura el circuit dels leds (podria haver-hi algun error en alguna pista), i després en el programa, on podria haver-hi algun error a l’hora de posar alguns pins en triestat o potser activar o desactivar les resistències internes de “pull-up” que porten aquesta mena de micros en alguns pins de i/o.

CONCLUSIONS
Com en tants d’altres projectes, en aquest cas ens trobem que tant els avantatges com els desavantatges provenen del mateix lloc, i és haver decidit utilitzar tota una colla de components “minimalistes”. Vull dir que té la seva gràcia encendre 20 leds de colors amb només un microcontrolador de 8 potes i que val prop d’un euro, però això ens ha comportat una sèrie de limitacions. Amb un micro més potent hauríem pogut controlar més leds, i fer un programa molt més elaborat (el micro tindria més memòria), potser utilitzant PWM per encendre i apagar els leds de manera més suau. I no parlem ja si a més del microcontrolador afegim més elements, com registres de desplaçament, matrius de leds, etc. Com ja he dit, però, al principi l’objectiu era fer una cosa barata i senzilla, i crec que això ho he aconseguit; si mai vull fer una segona taula amb llumets, creieu-me que serà més complicada i espectacular.

Res més, de moment, espero que us hagi agradat aquest projecte, i fins a la propera!

Fotos i vídeos de tot plegat al Flickr.

Poc temps

Fa dies que no escric al bloc, i no és que estigui preparant res. És que cada vegada tinc menys temps. La vida familiar i la feina em consumeixen tot el que tinc, i si tinc un minut lliure sempre hi ha feina per fer abans que passar-ho bé. En aquests dies tot el que he pogut fer (que pugui tenir a veure una mica amb aquest bloc) és arreglar l’ordinador del meu germà i fer un alimentador per a la càmera de vídeo del meu pare.
Els projectes que tinc a mitges, la taula de leds i l’amplificador amb rodes, estan parats. Ni tan sols he trobat un moment per comprar quatre components que em fan falta.
En fi, vaig dir que faria més coses i en faig menys, però és que no dono per més…

Problemes

Últimament no me’n surto. Als dos projectes que tinc a mitges, la taula de leds i l’amplificador amb rodes, em surten problemes.

Pel que fa a la primera, tot i que m’estic avançant perquè encara tinc un parell de posts per endavant abans d’arribar al punt on em trobo ara, els problemes són en els acabats. He pintat uns “invaders” amb la tècnica de les màscares i ara no hi ha qui les tregui. O arrenco la pintura o m’hi deixo les ungles, i això està endarrerint un final de projecte que fa temps que ansio.

Pel que fa a l’ampli, resulta que la comanda de components que vaig fer a xina és el que ha fallat. Tot i que tinc un rebut del Paypal conforme la transacció és correcta, el xino diu que no ha cobrat. Així a priori té pinta de “timo”, però sembla que el lloc, http://www.sure-electronics.com, té prou credibilitat entre la comunitat DIY per donar-los “vidilla”. He posat la reclamació pertinent a Paypal, a veure què hi diuen.

En fi, que entre el poc temps que tinc i aquests contratemps, estic una mica “depre”.

Segueixo informant.

Inactivitat

Miro la data de la última entrada al blog i fa ja 3 mesos. Sembla que hi ha inactivitat per aquí, no? Doncs no és així, estic treballant en un pilot de coses, i totes alhora, però és clar, al blog no es veu. Estic preparant un post de la taula de leds que és llarguíssim -fins i tot l’hauré de partir en trossets- i això requereix temps, que és el que no tinc. Tardo tant de temps en documentar els projectes (ho vull fer molt bé) que quan penjo el post ha passat molt de temps des que els vaig fer; de vegades això significa que ja no recordo alguns detalls o que m’he oblidat de fer fotos d’aquest o d’aquell pas. Perdo el codi font que fico als micros, em falta comentar coses, m’oblido de les voltes que hi he donat i publico només la forma definitiva, etc.

Per això he pensat que canviaré la manera de plantejar el blog, o més aviat la manera de publicar-hi la informació: enlloc d’esperar a tenir tot el projecte finalitzat per documentar-lo (cosa que produeix un post molt ben acabat, amb projectes definitius i ben tancats, però desfassats en el temps), ho aniré documentant conforme ho vagi fent (d’aquesta manera es podrà apreciar el procés i els canvis sobre la marxa, és a dir, la informació serà més fresca).

Una excepció a aquesta nova “política” serà tot el que tinc a mig escriure, que ho deixaré tal com ho tinc (igualment, ara ja no ho puc fragmentar i publicar a la data que tocava) quan ho acabi. L’altra excepció serà la publicació de projectes que ja tinc acabats d’abans de començar el blog; d’aquests en faré resums monolítics que tindran menys informació, però intentaré que siguin rics en imatges.

Aquesta és la idea perquè es vegi més activitat en aquest blog: postejar més sovint, posts més curts. Espero que us estigui bé. Demà començo. De veritat.