El Talleret 2.0

Com ja us vaig avançar fa un temps, he estat traslladant el Talleret del garatge a una habitació de dalt. Això em suposa tota una colla d’avantatges: tinc una mica més d’espai (tot i que la cambra medeix només 2×2 metres), calefacció, un ordinador millor, equip de música i un silló molt còmode. Però tot això a vosaltres, que no hi treballareu, tant us fa. El que compta és com he organitzat els components i les eines, i això és el que vull compartir amb vosaltres.

Talleret 2.0

No hi ha massa per explicar. He fet una taula-escriptori amb uns plafons de fusta i unes potes de tub de ferro. Davant té un plafó, també de fusta, collat en vertical, a 90 graus. D’aquest plafó en surt un altre en horitzontal, com un prestatge.

A les dues parets laterals hi he posat la resta de coses que em feien falta. Un petit armari a la dreta, on hi guardo kits, components grossos, i demés capses de material. I a la paret que queda a la meva mà esquerra hi he penjat el prestatge dels components, amb totes les gavetes de plàstic que ja tenia, més algunes de noves (mai hi ha prou espai, oi?).

Talleret 2.0

Sota els components i la finestra hi he posat un parell de calaixeres, on hi guardo eines, mòduls, programadors, cables, i material d’oficina.

Aquest material que tinc a banda i banda no és el que faig servir més, les coses que han d’estar més a mà les tinc als plafons que hi ha davant meu quan m’assec al silló: el monitor de l’ordinador, les eines més necessàries, les “xuletes”, i el dispensador de cable.

Talleret 2.0

Damunt la taula hi ha, a més, uns quants endolls, un interruptor pels endolls de l’esquerra i un altre de general, i un llum flexo a la dreta per les feines de detall. Sota el prestatge, per tenir una il·luminació més general, hi ha una tira de leds blancs, que alhora permeten veure bé els plafons de les eines.

Al prestatge hi tinc la resta de coses que he de tenir a mà: l’ordinador, la impressora, l’equip de música, la font d’alimentació, i l’oscil·loscopi.

Talleret 2.0 Talleret 2.0

Talleret 2.0

Encara em falten alguns detalls per acabar de sentir-m’hi del tot a gust, com un llum del sostre millor, o unes preses d’USB més a mà, però de moment ja m’agrada força. Com podeu veure ja hi estic treballant, tinc algunes cosetes a mitges que d’aquí poc us podré ensenyar…

Fins aviat, no us oblideu de passar pel flickr si voleu veure totes les fotos, les d’ara i les d’abans.

No me n’he anat enlloc

Com que fa dies que no puc fer un post en condicions, he pensat donar una mica la cara i explicar el perquè. A més de la molesta i ja habitual manca de temps, resulta que estic traslladant el talleret, del garatge a un lloc no tant inhòspit. No és que no hi estigui bé, amb el cotxe i la moto; és que és una mica difícil treballar amb el soldador i les pinces quan la temperatura està per sota dels 10ºC. Si, per molt que em posi un jersei gruixut, el fred se’t fica als peus i als dits i acabes de mal humor i sense sensibilitat… I no parlem de quan et poses a programar amb l’IDE de l’Arduino! Ja sé que l’hivern ja s’ha acabat, però aquesta era una cosa que havia pensat fa temps i que per fi m’he decidit a fer.

O sigui que estic arreglant una petita habitació a dalt, que ja no fem servir, per tenir-hi el nou talleret. Aquesta setmana santa he fet la instal·lació elèctrica, he pintat, i ara he estat muntant la taula i situant les eines, a estones. Quan ho tingui a punt li faré unes quantes fotos i les penjaré per aquí, de moment estic de reformes. Encara em falten calaixos, penjar els components, i algun detallet més, però ja quasi ho tinc.

Espero que el talleret 2.0 em doni una empenta més per fer aquestes coses que tant m’agraden.

El Talleret

Avui us vull presentar el talleret d’electrònica que m’he muntat al garatge. Tot i que és en un racó molt petit, i per tant l’espai és molt just, compleix de moment la seva missió i em va perfecte per tirar endavant tots aquests petits projectes que vaig fent quan tinc una mica de temps.

Primer us explicaré com l’he fet i després passaré a detallar tot el que hi tinc i com ho tinc organitzat. És molt possible que no us importi en absolut, però li puc donar alguna bona idea a algú per organitzar-se i amb això en tinc prou; a més, n’estic prou orgullós com per ensenyar-ho a tothom com a únic motiu.

vista general

La part principal és la taula, feta a mida per encabir-la al raconet que us he comentat sense malgastar ni un centímetre. L’he fet tot reciclant un vell armari que ja no tenia cap utilitat, un escriptori d’ordinador que havia fet servir fa molts anys i que havia estat substituït per un de metàl·lic més útil i bonic, i un parell de planxes de fusta de melamina que ja no sé d’on havien sortit, i que guardava per una ocasió com aquesta. (Com ja sabeu, sóc més partidari de reciclar trastos que de comprar coses noves, així el pressupost es redueix dràsticament!).

He tallat l’armari a l’alçada d’una taula normal, mantenint el suport pels dos calaixos i el prestatge l’he afegit, collant-lo amb cargols al seu lloc. Ho he fet amb la serra de calar, que és l’eina principal d’aquesta operació. També he tallat a mida els plafons de melamina blanca per fer la part superior en angle i els he cantejat. Les peces de l’escriptori vell, que fan de suport, les he unit a la part superior amb escaires metàl·lics que ja tenia. I llavors he reaprofitat la fusta amb carrils pel teclat i el ratolí tot descollant els carrils del seu lloc original i collant-los al nou escriptori.

Una vegada assegurada l’estabilitat i la planitud de la taula, que són molt bones, passo a fer les instal·lacions elèctriques. Necessitaré un PC (per consultar datasheets, programar micros, escriure el software, etc.), per tant hauran de passar cables per tot arreu. He de portar electricitat a aquest racó, i omplir la taula de bases d’endolls (mai n’hi ha prou, entre font d’alimentació, osciloscopi, ordinador, soldador, etc.). He passat un tub de PVC des de la caixa més propera i he posat bases que ja tenia per tota la taula. També he aprofitat el tub per passar xarxa ethernet cap al PC, per si em fa falta, tot i que hi puc posar xarxa inhalàmbrica, també. He muntat una vella làmpada flexo a la part superior, al costat d’una de les bases, i també l’ha cablejat. El que més m’agrada és que va tot a una sola base que hi ha oculta sota la taula; així amb un sol interruptor ho tanco tot, i no em deixaré el soldador ni res endollat tota la nit. Per cert, l’ordinador també l’he muntat amb peces que tenia d’aquí i d’allà; evidentment el resultat no és molt potent, però és suficient pel que us he dit que vull fer.

talleret 01 talleret 02

M’entre instal·lo el sistema operatiu i tot el software que em fa falta al PC, aprofito per pintar les parets d’aquest racó, que estava molt brut; he triat un color no molt habitual, però que m’agrada, vermell! Poso la taula a lloc i provo l’ergonomia amb la cadira. Situo el PC sota la taula, passo tots els cables, i els fixo per l’interior de tota la taula, sense que es vegin. Perfecte! Ara seguim amb la resta…

Damunt la taula he posat un prestatge per tenir tots els components a mà, un plafó de fusta amb les eines, i un plafó de suro per penjar-hi fulls que hagi de consultar sovint. També he penjat una vella prestatgeria de metall amb calaixets de plàstic on guardo els components reciclats (fruit de les meves autòpsies) i he situat una colla de capses de sabates amb altres peces i kits.

El prestatge que us deia també l’he fet jo a mida, i m’ha costat unes quantes hores, sobretot pintar-lo i collar-hi tota una colla d’angles d’alumini que he tallat per fer de suport de les caixes de plàstic on guardo els components. Moltes ja les tenia, però he aprofitat que ara tinc més espai per comprar-ne més i redistribuïr millor els components. Com que tinc intenció d’anar-ne comprant més cada vegada (sempre en tens molts però mai el que et fa falta pel projecte que vols fer), necessitaré espai i organització. També hi he penjat unes quantes safates de plàstic, que són perfectes per projectes a mitges i peces reutilitzades o per arreglar; per posar-les a lloc he enganxat perfils de plàstic tallats, un truc que us recomano per la seva senzillesa i resultat. Les safates són dels xinos i dels suecs.

talleret 03

El plafó de les eines no té cap secret, una U d’alumini amb forats pels tornavisos, uns talls de canal d’organitzar cables per penjar-hi això, cables, i molts claus distribuïts a l’altzar per penjar totes les altres eines. Crec que ha quedat molt bé, ara que m’ho miro. A més, estant assegut ho tinc tot a mà.

talleret 04

L’espai que tinc entre jo i el monitor és pel que estic fent, i a l’esquerra (ja heu vist que la taula té forma de L) hi tinc peces, kits, i coses a mitges (està ple, evidentment!). Als calaixos hi tinc material d’oficina i les eines que no puc penjar. Al prestatge de baix hi ha manuals, llibres, i apunts, i al de sobre l’osciloscopi i la font. El PC està a baix, al costat dels calaixos i dels meus peus quan estic assegut. Al costat del monitor, un petit reguitzell de material d’escriptura bàsic, i a l’altre costat, un dels meus ídols, en “suprunaman”; el món necessita més herois com ell!

En fi, espero que us agradi, i que us doni alguna idea. Disfruteu les fotos i no us oblideu de fer-me comentaris, crítiques, i suggerències.

Fotos al flickr, és clar.

La Taula de Leds (3 i fi)

Aquest post és la continuació i el final de la primera i la segona part del projecte de construcció d’una tauleta de cafè amb leds de colors. Avui veurem la placa electrònica definitiva, la seva ubicació, i l’acabat i decoració final de la taula.

LA PLACA FINAL
A l’hora de fer el circuit imprès definitiu, he tingut en compte un factor molt important, i és que hi ha quaranta(!) cables que s’han de soldar, i l’espai és molt limitat per gruix i mida. Per tant dissenyo el PCB a una sola cara i més gran que la placa prototip, per facilitar-me la feina. A més, canvio els leds de la placa de prova per uns leds SMD gegants, per tenir uns “pads” ben grans on poder soldar els cables. El motiu de fer les pistes en SMD és per no haver de foradar la placa, i per tant girar-la per soldar en la seva ubicació final, cosa que seria impossible havent soldat uns quants cables ja que no tinc accés per darrera. El micro, tot i no ser SMD, també el soldaré a la mateixa cara i sense foradar (amb un sòcol, que també em permetrà canviar-li el programa o substituïr-lo si es fon amb el temps). Les resistències si que les munto per l’altra cara, ja que no em portaran problemes i tindré més espai pels cables.

Pel disseny de la placa torno a l’Eagle, mentre que per la realització de la placa física, aquesta vegada utilitzo la insoladora, ja que el tema de la planxa no em convenç gens; el resultat, com veureu, és molt millor.

placa PCB taula taula leds 18

Comença ara un procés de tall de cables a mida, estanyat, i soldadura d’aquests a la placa que dura força estona (al contrari que a la majoria, a mi no m’avorreix soldar o foradar plaques, més aviat em relaxa). Abans de començar, fixo la placa a lloc amb uns quants cargols, i sense massa miraments. Una vegada he soldat tots els cables a lloc, soldo el sòcol, monto el micro i faig la comprovació final; cap problema, tot funciona correctament.

taula leds 19 taula leds 22 taula leds 24

TANCANT-HO TOT PLEGAT
El següent pas és muntar el “sandvitx” de plaques de fusta, metacrilat i vidre. Un primer inconvenient és que el microcontrolador ha quedat massa amunt per culpa del sòcol i supera l’alçada general de la fusta on es troba. Això ho soluciono fent un forat a la fusta de sota, que em serveix alhora per passar els cables cap al portapiles amb l’interruptor que hi he muntat. Ho fixo amb “velcro” després de pintar la part de sota de la fusta de color negre. Així podré treure el portapiles fàcilment per canviar-les, i a sota tindré accés al micro per reprogramar-lo, com us deia abans.

taula leds 37 taula leds 38

Seguint amb el “sandvitx” de plaques, m’adono posant el metacrilat damunt la fusta dels leds que aquesta es transparenta una mica, delatant la ubicació dels leds. Com que aquest efecte no m’agrada gens (no vull que es vegi on són els leds si no s’encenen), pinto la cara superior d’un color molt fosc (protegint cada led abans, evidentment). Ara ja no es nota gens on són; amb el vidre finalment al damunt, l’efecte és molt bo. (D’aquest moment no en tinc fotos, em va ratllar molt haver-ho de fer perquè no ho tenia previst, i ho vaig fer amb pressa i sense càmera).

EL MARC
Ara, però, sorgeix un altre problema: com unir les plaques entre elles, i què fer per dissimular el mal efecte dels laterals. Una solució a tot plegat seria un embellidor a tot el voltant, com un marc; aquesta idea ja se m’havia acudit però no l’havia treballat més. Al final em decideixo per fer un marc d’alumini: només cal trobar la mida adient i tallar-lo en quatre peces a escaire. Una vegada tallades, faig uns forats per sota per collar-les a la fusta amb uns simples cargols. Abans de tancar-ho, afegeixo uns cargols roscats per dins, que serviran per collar tot el conjunt del marc a l’estructura de les potes de la taula.

L’efecte és molt bonic, però té un parell d’inconvenients: el perfil d’alumini no tenia cap acabat, per tant no està protegit i amb el temps canviarà de color i es farà lleig; l’altre problema és que les cantonades són com ganivetes, massa perilloses (tinc canalla a casa, un d’ells en edat d’aprendre a caminar). O sigui que el primer pas és llimar amb cura totes les cantonades, i el següent donar una capa de pintura. Això de pintar l’alumini se’m presenta com una oportunitat, i penso aprofitar-la: li donaré el toc final amb la pintura.

taula leds 25

EL TOC FINAL
He pensat un tema força adient (i força “friki” també): els Space Invaders. Començo amb un parell de capes de color blau elèctric, i després dibuixo, retallo i enganxo les figures que he triat com a decoració. Després un parell de capes de color negre, desenganxar les figures (la part més difícil de tot el projecte amb diferència, si ho arribo a saber…), i finalment retolador de dos colors diferents i dues capes de vernís brillant.

taula leds 26 taula leds 28 taula leds 30

taula leds 31 taula leds 33

Ja ho tinc, està acabada! Us heu fixat en el detall “friki” de la data en binari?

taula leds 35 taula leds 36

taula leds 40 taula leds 39

I un video perquè veieu quin és l’aspecte i funcionament final en la seva ubicació…

EL SOFTWARE
Pel que fa al programa, m’he quedat amb la primera versió funcional, i no només perquè no tinc ganes de programar més, sinò perquè aquí també he volgut aplicar la màxima de la senzillesa. Com heu vist al vídeo, el programa simplement passa per una rutina que encén cada led per ordre (només per verificar que funcionen tots) un temps concret, i després encèn leds a l’atzar durant un temps també determinat a l’atzar. Això fa que mirar la taula no sigui avorrit, i les combinacions siguin “infinites” (tot i que la capacitat per extreure atzar pur d’un micro tan barat és força limitada).

Com també us haureu adonat, el programa (o el circuit) no és perfecte; hi ha moments en que s’encenen 2 o més leds, i amb diferents intensitats. Això ja ho vaig detectar a la placa prototip, però en comptes d’arreglar-ho ho vaig deixar perquè em va agradar l’efecte. De fet, és una manera bruta i grollera de superar un petit inconvenient del “charlieplexing”, i és que només es pot encendre un led alhora. Si ho hagués volgut arreglar, hauria mirat amb més cura el circuit dels leds (podria haver-hi algun error en alguna pista), i després en el programa, on podria haver-hi algun error a l’hora de posar alguns pins en triestat o potser activar o desactivar les resistències internes de “pull-up” que porten aquesta mena de micros en alguns pins de i/o.

CONCLUSIONS
Com en tants d’altres projectes, en aquest cas ens trobem que tant els avantatges com els desavantatges provenen del mateix lloc, i és haver decidit utilitzar tota una colla de components “minimalistes”. Vull dir que té la seva gràcia encendre 20 leds de colors amb només un microcontrolador de 8 potes i que val prop d’un euro, però això ens ha comportat una sèrie de limitacions. Amb un micro més potent hauríem pogut controlar més leds, i fer un programa molt més elaborat (el micro tindria més memòria), potser utilitzant PWM per encendre i apagar els leds de manera més suau. I no parlem ja si a més del microcontrolador afegim més elements, com registres de desplaçament, matrius de leds, etc. Com ja he dit, però, al principi l’objectiu era fer una cosa barata i senzilla, i crec que això ho he aconseguit; si mai vull fer una segona taula amb llumets, creieu-me que serà més complicada i espectacular.

Res més, de moment, espero que us hagi agradat aquest projecte, i fins a la propera!

Fotos i vídeos de tot plegat al Flickr.

La taula de leds (2)

Aquest post és la continuació de “La taula de leds (1)“. Després d’aquest n’hi haurà un tercer que tancarà el projecte.

MANS A LA OBRA
Ja prou de parlar i preparem les eines!
El primer que faig és l’esquema, sense tenir molt clar encara com vull que sigui la placa. Faré una placa prototip per començar a programar el micro, i quan ja tingui el programa funcionant dissenyaré la placa final tot pensant en la ubicació definitiva a la taula.
Només començar ja em trobo amb un petit problema. Com que encara no domino això de programar el xip en la mateixa placa final (ICSP, o sigui in-circuit serial programming), el programaré a part per posar-lo després a la placa. O sigui que he de fer una petita placa per programar i prou. Aquí sota podeu veure un esquema teòric extret del datasheet del micro, junt amb la placa que he fet. No està malament per començar, ara que ja he provat això de la transferència de tóner, aviat podré fer plaques més grans. Aquest tema de com fer plaques està tan ben explicat a molts llocs que jo no hi entraré pas, doneu un cop d’ull al següent enllaç, que a mi em va anar molt bé, i no us desespereu com jo amb la planxa…
-enllaç: transferència de tóner

-esquema teòric i circuit imprès del programador
esquema del programador placa del programador

També us deixo un link d’una explicació que a mi em va ser molt útil per començar a programar els xips Atmel, instal·lar tots els programes i fer els primers passos, en anglès, of course.
-enllaç: primers passos amb l’AVR studio

Ara que ja sóc capaç de programar el xip i ja començo a treure la pols als meus coneixements de llenguatge C amb l’AVR Studio, puc passar a la placa prototip. Us poso l’esquema teòric a sota; hi van els 20 leds, les 5 resistències, el microcontrolador i un polsador de reset per si es penja el firmware. Una altra sessió de routing a l’Eagle i ja ho tinc, llest per embrutar-me les mans un altre cop amb el clorur fèrric. La placa no és pas cap èxit (repeteixo que no estic convençut amb això de la planxa), o sigui que he repassat algunes pistes amb l’estany. Soldar els components no és cap problema, els leds els poso barrejats de diferents colors sense tenir massa en compte les diferències de tensió entre uns i altres -les resistències ja faran la seva feina. Aquí ho teniu tot:

-l’esquema teòric
esquema

-el circuit imprès
placa prototip

-la foto de la placa amb els components soldats
soldat!

EL PRIMER PROGRAMA
Ara que el hardware de prova ja està acabat, és el torn del software… Així que escric el primer programa, funciona molt justet però és un primer pas. Ja l’he “pujat” al micro i, després dels inicials problemes típics (recordeu la màxima “si funciona a la primera, repassa-ho, alguna cosa va malament!”), he fet unes petites modificacions i ja funciona bé. Mireu les fotos i el video, la cosa marxa!

-video de la placa en funcionament

-fotos de la placa prototip funcionant
taula leds 01 taula leds 02
taula leds 04 taula leds 06

FEINA DE FUSTER
Solucionada la part electrònica del projecte (tot i que no definitiva), em centro ara en la part “mecànica” o “física” del problema, és a dir, el muntatge de la taula. Com ja he dit, he aprofitat una taula de café que tenia de l’altre pis. Li desmunto un parell de coses que sobren (l’elevador, que no funciona bé), li trec el vidre, i tallo la fusta i el metacrilat a mida (serra de calar). La feina més pesada és soldar cables prou llargs a cada led (n’hi ha 20!) per anar fins a la placa, però passa ràpid. La següent tasca és preparar la fusta; la idea és senzilla, fer una mena de “sandwitch” amb la fusta que porta els leds, el metacrilat i el vidre al damunt. Potser sota la fusta, i per tapar tots els cables i la placa, li poso una altra fusta més prima. Segons com em vingui fins i tot ho puc rematar amb alguna mena d’embellidor a tot el voltant.
Marco totes les posicions dels leds damunt la fusta en llapis, i faig els forats amb el taladre. Per darrera faig els forats més grans, hi ha d’haver espai per maniobrar. Una vegada foradada la fusta, hi he de preparar els passos dels cables, no vull que superin el gruix de la fusta. Aquesta és una tasca per la fresadora; com que no en tinc cap n’he demanat una al meu pare, és vella però farà la feina. Després d’una estona de soroll i pols, la feina està feta. Els contorns són molt irregulars, com podeu veure a les fotos, però és que no em venia de gust marcar-los amb el regle i fer una obra d’art. Total, no es veurà!

taula leds 08

taula leds 09

LA INSTAL·LACIÓ
Ara toca anar posant led per led al seu forat. Per fixar-los faig servir cola calenta, que serveix per tot. De tant en tant també en poso per fixar els cables, que tot plegat serà un embolic, sinò. Al final, tots els cables van a parar a la zona central on hi posaré la placa, de moment els deixo llargs i amb la placa a lloc ja els tallaré.

taula leds 15 taula leds 14 taula leds 16

taula leds 10

Al següent post posaré la placa definitiva i la seva ubicació a la taula, tota decorada amb tota una colla de detalls finals. Fins a la propera.

Problemes

Últimament no me’n surto. Als dos projectes que tinc a mitges, la taula de leds i l’amplificador amb rodes, em surten problemes.

Pel que fa a la primera, tot i que m’estic avançant perquè encara tinc un parell de posts per endavant abans d’arribar al punt on em trobo ara, els problemes són en els acabats. He pintat uns “invaders” amb la tècnica de les màscares i ara no hi ha qui les tregui. O arrenco la pintura o m’hi deixo les ungles, i això està endarrerint un final de projecte que fa temps que ansio.

Pel que fa a l’ampli, resulta que la comanda de components que vaig fer a xina és el que ha fallat. Tot i que tinc un rebut del Paypal conforme la transacció és correcta, el xino diu que no ha cobrat. Així a priori té pinta de “timo”, però sembla que el lloc, http://www.sure-electronics.com, té prou credibilitat entre la comunitat DIY per donar-los “vidilla”. He posat la reclamació pertinent a Paypal, a veure què hi diuen.

En fi, que entre el poc temps que tinc i aquests contratemps, estic una mica “depre”.

Segueixo informant.

La taula de leds (1)

TINC UNA IDEA
Pensant en algun projecte que pugui fer per passar-m’ho bé i alhora aprendre alguna cosa, he pensat que una bona idea seria fer una tauleta de cafè o de “sala d’estar” que faci “llumets”. De fet, tinc pel garatge una vella taula que vaig estar a punt de llençar quan vaig fer el trasllat i que vaig salvar encara no sé perquè. Potser fent-li un parell de modificacions no massa severes puc aconseguir el meu objectiu.
Li dono un parell de voltes al tema amb el boli a la mà, i apareix el següent croquis: una taula amb una colla de LEDs incrustats invisibles, que es van encenent rítmicament.

el primer croquis

Pot tenir la seva gràcia. Ara que ja ho tinc mitjanament clar -tot i que mai no descarto canviar de pensament a mig fer, cosa que de vegades em suposa molts maldecaps- em poso a rebuscar entre les caixes de material electrònic i els arxius dels racons més inhòpits del meu disc dur.

MATERIALS I INSPIRACIÓ
Trobo alguns microcontroladors, molts leds de colors, alguna placa verge i piles al primer lloc; al segon, una colla de carpetes plenes de projectes semblants o tangencialment instructius.
Ja sé que hi ha molta gent que ha fet coses semblants, quasi totes de fet més espectaculars i complicades, però jo no em penso gastar ni un euro, aprofitaré tot el que trobi com sempre. Res de sensors de moviment ni d’infrarojos perquè no en tinc; res de complicats programes de 32Kb en assembler que ja no tinc setmanes senceres per fotre-li a les tecles.
Entre les coses que vull utilitzar hi ha les següents “joies”: microcontroladors Atmel AVR, el programador que vaig comprar per ficar-me als AVRs (AvrISP MKII) i una planxa de metacrilat fosc que no en faig res a la feina. He trobat una fusta que també hauré de tallar a mida, i una pila de 4.5V de “petaca” que vaig comprar als “xinos” per nostàlgia dels meus primers “projectes” elèctrics de la infantesa.
Un dels articles que he desenterrat del disc dur és sobre la tècnica del “charlieplexing” dels LEDs, fa temps me’l vaig trobar per la xarxa i em va semblar interessant; “ho provaré algun dia” vaig pensar. Ara és el moment, vull fer servir un micro molt petit i vull posar una bona colla de leds. Pel que fa a l’elecció del micro, em decanto pel més petit (encara no sé tots els problemes que això em portarà), un Attiny13; descarto una molt bona opció amb l’Attiny2313, un micro “intermig” i molt versàtil, i una “bèstia” com l’Atmega168, del que em sobrarien més de la meitat de Ks i pins.

TÈCNIQUES I SOFTWARE
Ja posats a fer coses noves i aprendre una mica, programaré amb el programador que us he comentat i el software adient, l’AVR studio d’Atmel amb el WinAVR. Vull fer disseny de plaques amb l’Eagle, que fins ara només he fet servir per alguns esquemes teòrics, i provar una tècnica de fer circuits impresos que també tenia guardada al disc dur, en un racó que bé es podria titolar “provar-ho algun dia”, que és la transferència de tóner. Si que vull fer coses, ara que ho veig. Això s’allargarà segur, però d’aquesta feta em podré emfrontar a reptes molt més grans.

Seguiré informant en propers posts quan tingui alguna cosa més sòlida…