El Talleret 2.0

Com ja us vaig avançar fa un temps, he estat traslladant el Talleret del garatge a una habitació de dalt. Això em suposa tota una colla d’avantatges: tinc una mica més d’espai (tot i que la cambra medeix només 2×2 metres), calefacció, un ordinador millor, equip de música i un silló molt còmode. Però tot això a vosaltres, que no hi treballareu, tant us fa. El que compta és com he organitzat els components i les eines, i això és el que vull compartir amb vosaltres.

Talleret 2.0

No hi ha massa per explicar. He fet una taula-escriptori amb uns plafons de fusta i unes potes de tub de ferro. Davant té un plafó, també de fusta, collat en vertical, a 90 graus. D’aquest plafó en surt un altre en horitzontal, com un prestatge.

A les dues parets laterals hi he posat la resta de coses que em feien falta. Un petit armari a la dreta, on hi guardo kits, components grossos, i demés capses de material. I a la paret que queda a la meva mà esquerra hi he penjat el prestatge dels components, amb totes les gavetes de plàstic que ja tenia, més algunes de noves (mai hi ha prou espai, oi?).

Talleret 2.0

Sota els components i la finestra hi he posat un parell de calaixeres, on hi guardo eines, mòduls, programadors, cables, i material d’oficina.

Aquest material que tinc a banda i banda no és el que faig servir més, les coses que han d’estar més a mà les tinc als plafons que hi ha davant meu quan m’assec al silló: el monitor de l’ordinador, les eines més necessàries, les “xuletes”, i el dispensador de cable.

Talleret 2.0

Damunt la taula hi ha, a més, uns quants endolls, un interruptor pels endolls de l’esquerra i un altre de general, i un llum flexo a la dreta per les feines de detall. Sota el prestatge, per tenir una il·luminació més general, hi ha una tira de leds blancs, que alhora permeten veure bé els plafons de les eines.

Al prestatge hi tinc la resta de coses que he de tenir a mà: l’ordinador, la impressora, l’equip de música, la font d’alimentació, i l’oscil·loscopi.

Talleret 2.0 Talleret 2.0

Talleret 2.0

Encara em falten alguns detalls per acabar de sentir-m’hi del tot a gust, com un llum del sostre millor, o unes preses d’USB més a mà, però de moment ja m’agrada força. Com podeu veure ja hi estic treballant, tinc algunes cosetes a mitges que d’aquí poc us podré ensenyar…

Fins aviat, no us oblideu de passar pel flickr si voleu veure totes les fotos, les d’ara i les d’abans.

Anuncis

No me n’he anat enlloc

Com que fa dies que no puc fer un post en condicions, he pensat donar una mica la cara i explicar el perquè. A més de la molesta i ja habitual manca de temps, resulta que estic traslladant el talleret, del garatge a un lloc no tant inhòspit. No és que no hi estigui bé, amb el cotxe i la moto; és que és una mica difícil treballar amb el soldador i les pinces quan la temperatura està per sota dels 10ºC. Si, per molt que em posi un jersei gruixut, el fred se’t fica als peus i als dits i acabes de mal humor i sense sensibilitat… I no parlem de quan et poses a programar amb l’IDE de l’Arduino! Ja sé que l’hivern ja s’ha acabat, però aquesta era una cosa que havia pensat fa temps i que per fi m’he decidit a fer.

O sigui que estic arreglant una petita habitació a dalt, que ja no fem servir, per tenir-hi el nou talleret. Aquesta setmana santa he fet la instal·lació elèctrica, he pintat, i ara he estat muntant la taula i situant les eines, a estones. Quan ho tingui a punt li faré unes quantes fotos i les penjaré per aquí, de moment estic de reformes. Encara em falten calaixos, penjar els components, i algun detallet més, però ja quasi ho tinc.

Espero que el talleret 2.0 em doni una empenta més per fer aquestes coses que tant m’agraden.

El dispensador de cable

Estic fart d’haver de buscar trossos de cable mentre estic treballant en algun projecte, amb el soldador calent i l’estany a punt. Normalment això significa obrir un calaix, agafar una caixa o una bossa, obrir-la, remenar-hi a dins… Massa complicat amb el poc espai que tinc damunt la taula, ocupada amb plaques de mòduls, proto-boards, esquemes i components. No és una solució pràctica, o sigui que n’he pensat una que si que ho pot ser.

Aquesta idea és ben senzilla: un petit moble de fusta, amb uns travessers metàl·lics (tubs o varetes) per posar-hi petites bobines amb els cables enrotllats. També hi puc posar les bobines d’estany, i altres coses que hagi de tenir a mà quan estic soldant.

La part més difícil de tota aquesta operació seria fer el moble de fusta, però he tingut un cop de sort: una botiga propera ha llençat un petit expositor de fusta, que em pot fer el servei. He anat a la ferreteria a comprar una vareta roscada, que crec que pot ser la manera més fàcil de fer els travessers on penjar les bobines, i les volanderes i femelles. Més endavant hauré de pensar com fer les bobines pel cable (només en tinc algunes d’estany), però mentrestant ja tinc coses per fer.

01 croquis i materials 02 abans

La tapa del darrera no em serveix, o sigui que la faig fora. També alguns prestatges em sobren, si els deixo no hi haurà prou espai per a les bobines. Una vegada els he tret, també faig fora unes petites peces de fusta que evitaven que caiguéssin els pots o el que fos que hi havia als prestatges, que em molestaran més endavant. Així és com queda de moment:

03 a mitges

El següent pas és tallar la vareta roscada a mida, i llimar una mica el principi de la rosca perquè vagi bé de collar-hi les femelles. Això ha estat prou ràpid.

04 varetes

Els forats per passar les varetes s’han de fer molt ben aliniats, sinó costen de passar i queden tortes. Per sort me n’he sortit força bé. Com que l’estructura es movia una mica, l’he reforçat amb cola blanca i clavant una bona colla de claus; ara és molt més rígida i resistent.

05 despres 06 despres

El següent repte és fer les bobines. A priori no tinc cap idea, o sigui que començo a voltar pel garatge tot remenant caixes i trastos, esperant la inspiració, i de sobte… boom! Ja ho tinc! No serà massa bonic, però serà fàcil i en puc fer moltes: es tracta de desmuntar cintes de VHS, sí, aquelles coses antigues que tots hem tingut i alguns encara guardem (la maledicció de tenir prou espai). A continuació us explico el sistema utilitzat per fer les bobines.

Trio la pel·líula més dolenta, obro la cinta, en trec les bobines (la resta va a les deixalles), i li trec la cinta magnètica.

07 cinta VHS 08 cinta oberta

Trenco la “tapa” transparent de les dues bobines, llimo els bonys que queden, i uneixo les dues bobines amb cinta aïllant. Faig un forat al centre amb una broca, i el faig més gran amb una altra.

09 bobina muntada

10 foradar 11 forat més gran

Amb això tinc les bobines fetes (aquest passos els he repetit uns quants cops), o sigui que queda enrotllar tots els cables a les bobines i passar-les per les varetes.

A la part de sota, i a falta de més bobines, hi poso una petita capsa de cartró amb tots els tubs termoretràctils que tinc; accedir a ells és el mateix problema que amb els cables, però són de molt mal enrotllar. I aquí ho teniu, finalitzat.

12 final

Ara va directament a sobre la taula sense més espera, aviat em posaré amb algun projecte per estrenar-lo, i provar què tal va…

Res més, teniu totes les fotos al flickr, per si les voleu consultar…