El ràdio-cassette de cotxe

L’altre dia, després d’aparcar davant de la feina, vaig veure tirat a la vorera el que semblava un radio-cassette de cotxe. Com que tenia pressa, el vaig ficar al meu portamaletes i me’n vaig oblidar ràpidament. Uns dies després el vaig trobar i me’l vaig mirar millor: semblava destrossat, li faltaven peces i havia patit uns quants dies d’intempèrie… Però això no evitarà que l’obri per recuperar-ne algunes peces i components, és l’hora d’una altra autòpsia!!

100_1632 100_1633
Aquest és l’estat lamentable en el que es troba el nostre subjecte

D’entrada, sembla que el ràdio-cassette del que parlem ha estat l’objectiu d’un robatori, pels quatre claus utilitzats per extreure’l del cotxe; això no sembla tenir molt sentit, doncs és del tipus de caràtula i no la porta, per tant no li serviria de res a l’autor del delicte. Tinc dues hipòtesis al respecte: el propietari legal del cotxe l’ha extret perquè n’ha perdut la caràtula o el vol canviar per un de millor, o bé hi ha delinqüents que van tan col·locats que tant els fa robar ràdio-cassettes sense caràtula (i l’endemà, ressacosos, els llencen pel carrer perquè s’adonen que no els podran vendre).

Deixant de banda aquestes consideracions, salta a la vista que el petit artefacte ha estat objecte de més violència, doncs té bonys i cops per tota la carcassa; els embellidors de plàstic estan trencats, i la botonera ja no existeix. Per la resta, es pot veure que la marca és Ford, i que no porta CD sinò cassette (això vol dir que deu ser molt antic, hi pot haver components en format DIP (through-hole), que són els que més m’interessen (als SMD encara els hi tinc una mica de respecte a l’hora de fer-los servir als meus projectes).

La primera operació és, com sempre, treure les tapes. Fins aquí és fàcil, si tens el joc de tornavisos torx adient; també retiro els claus, uns quants trossos de plàstic que cauen, i sorra, molta sorra. El mòdul que porta els botons i el display està a punt de caure, només penjant del circuit flexible que va al connector de la placa mare. El desconnecto perquè no es trenqui, aquests circuits flexibles són molt fràgils. He provat de treure la cinta de cassette, però el mecanisme està tan malmès que no és possible actuant només amb els botons; hauré de contenir la meva curiositat fins que desmunti tot el mecanisme (quina va ser la música que va fer sonar aquest aparell per darrera vegada?).

100_1636 100_1638
La troballa sense les tapes, comença l’strip-tease

Desmuntar tot el conjunt mecànic és molt fàcil, només dos cargols i desfer els dos connectors pels cables. La placa mare queda totalment exposada, ara. Començaré per desmuntar tots els mecanismes, a veure què en puc treure. Després d’una bona estona, això és el que n’he tret: un motor DC, un actuador linial electro-mecànic (solenoide), una corretja, pinyons, cargols, molles, i rodetes. Tot plegat no massa res, però és més o menys el que en podia esperar; potser l’única sorpresa agradable és el solenoide, això sí que pot tenir alguna funció en el futur. El que segur que no en té cap és el capçal, que se n’anirà a les deixalles com tota la pila de peces de planxa de ferro. Per fi he pogut recuperar la cinta de cassette, però no hi ha un títol gaire explicatiu, o sigui que l’hauré d’escoltar (tot i estar molt bruta) per saber què és. De moment no ho faig, ja que ara mateix estic gaudint de Nile i Dying Fetus.

100_1640
El botí mecànic, no massa res, de fet

Per alliberar la placa mare fa falta desoldar les unions de la planxa que fa de carcassa amb el PCB, o sigui que és el torn del soldador. Al final, la Dremel em dóna un cop de mà ja que la connexió per l’antena també està soldada a la carcassa i per escalfar tant de metall faria falta un soldador molt més potent (que no tinc ni vull tenir). El resultat és la placa solta, més ferro per la deixalleria, i una mica més de nudisme electrònic.

100_1641 100_1642
Després de netejar-ho de pols, no té tan mala pinta

Hi ha un radiador d’alumini de fundició que feia d’una de les quatre “parets” de la carcassa, té molt bona pinta. Aquí hi deu haver els integrats de potència, els que s’escalfen. A veure si en puc treure un bon amplificador, d’aquesta troballa! Hi ha una petita placa soldada a la placa mare que conté només el connector per a la caràtula (que no tinc) i el led que suposadament adverteix als lladres que no cal que trenquin cap finestra del cotxe, que no en trauran res. La placa del darrere és de fet el connector de la instal·lació del cotxe (com que no en tinc l’esquema, no em serveix de res). Porta un petit fusible integrat, però no crec que en faci res, tampoc. Finalment, la placa envoltada de planxa, amb el connector d’antena i muntada en vertical, dedueixo que deu contenir la part analògica de tot plegat: el sintonitzador de la ràdio (AM-FM) i ben poca cosa més. Com que d’aquesta no en faré res en absolut, ni tan sols dels seus components, treuré el radiador per veure de quins integrats estem parlant.

100_1643
Els integrats a l’aire, sense radiador

No es veuen molt bé a la foto, però ja m’he apuntat les referències, igual que les de la resta d’integrats que poblen la placa mare. El més gran sembla propietari (diu “Ford” a la referència, mala cosa), la resta no em sonen de res (això fa mala pinta).

100_1655
Aquest sembla ser el cervell de la màquina
100_1648
I els seus col·legues

Males notícies, els cops que ha rebut la placa vertical han trencat les soldadures a la placa mare i de pas n’han trencat algunes pistes; això no es veia de bones a primeres però ara és evident, vist des de sota. Tal com anava la cosa ja m’estava engrescant per poder fer servir tot el bloc com a amplificador d’audio, donant-li una senyal externa (d’un reproductor d’MP3, per exemple). Inclús el display LCD, si podés funcionar, podria servir com a rellotge o quelcom similar. Però ara em trobo que la placa segurament no funcionarà, i és molt difícil d’arreglar; per acabar-ho d’adobar, no tinc l’esquema de connexió per saber per on alimentar-lo i on connectar els altaveus, i a més no porta la caràtula, de manera que deu ser impossible fer-lo anar sense (per això serveix la caràtula, per no fer anar el ràdio-cassette sense ella). Només em queda el reciclatge més pur i dur, que és desoldar els components i aprofitar-los en muntatges posteriors, dissenyats per mi partint de zero.

100_1646
La magnitud de la tragèdia, en mode macro

La meva última esperança és el mòdul del display, però aquí hi ha una bona estona de feina si no trobo la documentació, hi ha una bona colla de pins, al connector, i sense saber què són… Com a mínim l’integrat està ben identificat. Davant hi ha set botons de silicona que actuen al mateix PCB i tres bombetes petites (no són leds, són bombetes amb una caputxa de silicona verda, típic del ram de l’automoció) per il·luminar el LCD.

100_1650 100_1652 100_1653
Detalls del mòdul del display

Ara si que estic decebut; després d’una bona estona de recerca per la xarxa, no he estat capaç de localitzar el datasheet de cap dels integrats de l’aparell, com si no existíssin! Això vol dir que no els podré fer servir per res absolutament. Tot i ser de marques perfectament conegudes (National, ST, Philips, Texas Instruments, etc.) no apareixen les referències enlloc; molt em temo que són xips amb les referències canviades a petició del client (Ford, el fabricant de l’aparell), o pitjor encara, fets a mida per a ell (això ja ho dubto més). Què en penseu, és possible? Us hi heu trobat mai? Aguna idea de com seguir endavant? Del mòdul del display lcd i els botons tampoc n’he trobat informació, ni tampoc de l’integrat en SMD que el sembla controlar. Sembla que de tota la part electrònica no en podrè fer res, a no ser que inverteixi una bona colla d’hores (que no tinc) en enginyeria inversa.

En fi, estic molt decebut, tot el que n’he tret d’aquesta ràdio ha estat un miserable solenoide i un motor. Espero que algú m’ajudi amb els integrats, us en poso la llista per si surt alguna idea.

Els integrats de potència que portaven radiador:
9440 (ST, encapsulat TO220FP de 3 potes)
4BA1AGM (Texas Instruments, encapsulat pentawatt de 5 potes)
70008AB (ST, encapsulat multiwatt d’11 potes)
Els integrats de la placa mare:
70017FB (Harris, DIP 16)
77007MC (National, DIP 8)
70005EB (Philips, DIP 20)
70010BB (ST, DIP 16)
70029SB (ST, DIP 28)
S9444AH (National, DIP 40)
Integrat del mòdul LCD:
N7100050FDC000 (Philips, SSOP 40)

No és la primera vegada que no aconsegueixo reparar alguna cosa, però la veritat és que sento que se’m queda “cara de tonto”. Com que sóc molt tossut, em tiraré unes quantes hores de navegació web a veure si trobo més informació.

He trobat unes quantes coses: un esquema del connector del darrera, si és correcte podré alimentar la ràdio per provar-la; i uns llistats de models de ràdio-cassettes de cotxe que indiquen quins integrats porten com a amplificadors i com a memòries eeprom. Segons aquest llistat, aquest aparell porta un integrat N7600190FKC105 (S9528AD) i una eeprom 77007MC; hi ha una segona versió que apunta a un micro model N7600190FKC104 (S9330) i la memòria coincideix. Això no és del tot correcte, la numeració d’un integrat es correspon, però pel que fa al microcontrolador és un altre (a la meva placa era N7100050FDC000, com heu vist a la llista superior). De moment tenim un parell de pistes, hem identificat el 77007 com una memòria eeprom i potser les referències entre parèntesi dels microcontroladors són referències que podem trobar.

Seguint la recerca del 77007, he trobat un programa que permet llegir i escriure la memòria eeprom, que pel que sembla conté el codi secret per engegar la ràdio. I també un altre que permet calcular el codi secret de la teva ràdio si li poses el número de sèrie. Cap d’aquests dos programes no em servirà de res, perquè, com ja us he dit, no tinc la caràtula.

L’esquema del connector del darrera sembla correcte, he connectat al GND i +12V una bateria de plom que tinc per aquí, i s’ha il·luminat el backlight del LCD (una bombeta, l’altra està fosa). Malauradament no he passat d’aquí, ja que per l’absència de la caràtula no he estat capaç d’activar la ràdio. He fet totes les combinacions possibles al connector de la caràtula (fent un sol pont), i he estat una estona amb el tester, el resultat és que hi he identificat un carril de +12V i dos de GND (l’alimentació necessària per il·luminar els botons de la caràtula?). Més enllà d’això la ràdio està morta, kaput, “bricked”. Si tan sols podés arribar al punt en què s’ha d’entrar el codi, podria provar els programes que vaig trobar per la 77007; però ni això. Estic aquí encallat, emprenyat i decebut, i per falta de temps tampoc puc provar gaires coses més. Em sembla que ho guardaré tot en una caixa de sabates esperant temps millors, o alguna bona idea. Deixeu un comentari si teniu alguna idea per tirar endavant, ja sigui per engegar la ràdio o per identificar-ne els components.

De moment això ha estat tot, a reveure!

Com (gairebé) sempre, totes les fotos al Flickr.

Anuncis

La pletina de cassette

L’altre dia vaig trobar en un carreró prop de casa, tirats a terra entre uns matolls, dos components d’un vell equip de música modular Aiwa. Hi havia la pletina de cassette, de dues pletines, i el reproductor de CD, amb una safata per a 3 CDs. A continuació us explicaré una mica el que he trobat a dins de la pletina de cassette, ja que la vaig desmuntar per treure’n peces útils, o el que jo n’anomeno “autòpsia”. El reproductor de CD el deixem per un altre dia.

cassette 01 cassette 02 cassette 12

En primer lloc, en una primera inspecció visual de l’exterior, m’adono que les tapes de les pletines no funcionen massa bé, no sempre es tanquen o s’obren en accionar-les. També veig que a darrera no té els connectors estàndar RCA d’entrada i sortida, ni el típic cable amb clavilla per a l’alimentació de la xarxa; en comptes d’això surt un sol cable pla. Això vol dir que aquest equip no era tan modular com d’altres, ja que aquests dos components que he trobat de res no serveixen sense l’amplificador, que és el que controla totes les peces, i el que conté la font d’alimentació. Aquest és el primer motiu per desmuntar la pletina i recuperar-ne les peces, enlloc d’intentar fer-la funcionar. Un altre motiu és que ocupa molt d’espai, i per últim… a qui li podria interessar fer servir cassettes avui en dia? a mi no! La referència de la pletina, per qui li pugui interessar, és FX-WZ7000. Calculo que deu ser de principis dels noranta, ja té una edat. No ens equivoquem, però, que en aquesta època aquests equips sonaven espectacularment! Procedim doncs a obrir la carcassa amb el tornavís.

cassette 03

El primer que ens sobta és que es pot obrir la carcassa amb un simple tornavís philips; avui en dia se les empesquen totes perquè no puguis obrir el que compres, quina llàstima! Treiem la tapa metàl·lica i ens trobem amb una caixa eminentment buida (no em sorpèn; de fet, pesava molt poc). Hi ha una placa de circuit al fons i una altra entre les dues pletines, a la part del darrera del frontal, on hi ha tots els mecanismes. El cable que ve de fora, que es connectava a l’amplificador, ve a parar a aquesta primera placa. Les dues plaques s’uneixen amb un connector a 90º, i hi ha altres cables fins a les plaques petites que hi ha al costat dels motors.

cassette 06 cassette 07

Acabo de desmuntar la carcassa, alliberant la placa del fons i separant el frontal. La part del frontal conté tots els mecanismes i tots els components interessants; aquesta placa més gran no té gaires components importants, fent-li una primera ullada. El que sí que sorprèn és veure que la placa és només d’una cara; a més els components estan molt separats, i es troba plena de ponts molt ben identificats. Molt útil per reparar-la, de nou sento una mica de nostàlgia, això avui en dia és impensable. Per la part de sota, on hi ha les pistes, hi ha uns quants components en SMD, però pocs. L’únic xip que podria tenir una mica de gràcia sembla totalment propietari, exclusiu per la mena de tasques que ha de fer, i per tant molt poc reutilitzable. Passo a la part del frontal a veure si hi ha quelcom més útil.

cassette 04 cassette 05

El frontal és més interessant des del punt de vista mecànic que electrònic. Hi ha una bona feina a desmuntar-ho tot, però és una cosa que m’agrada molt fer. Em distrec mirant amb atenció cada detall, pensant el perquè van fer les coses així o aixà; la complexitat d’alguns dissenys mecànics és una cosa que m’ha meravellat sempre. Les dues pletines són gairebé idèntiques; només per petits detalls podem veure que una de les dues és grabadora, a més de reproductora. Les dues són auto-reverse, i estan formades per infinitat de peces, molles, eixos i engranatges.

cassette 08

Desmuntant els dos mecanismes bessons del frontal, revelem la placa central, formada per dues plaques interconnectades. Les desmunto per adonar-me que hi ha una cosa molt interessant: un display fluorescent de buit o VFD. Porta el seu propi driver; seria genial treure els dos components i aconseguir fer-lo funcionar en algun projecte, fora d’aquí. La resta són només polsadors per controlar la pletina des dels botons del frontal i alguns condensadors i resistències.

cassette 09 cassette 11

Atacar la part més complexa és la que ens aporta més components d’un cert interès: un motor i un solenoide per cada pletina, a més d’un sensor d’efecte hall. Em crida l’atenció que del motor en surten quatre cables i no dos, i això deu voler dir que és un motor pas-a-pas… molt interessant! A part d’això, només hi ha uns quants polsadors, i ben poca electrònica més; sobretot en surten corretges, engranatges, i molles. Algun connector més amb cable i gairebé res més. Una gran obra d’enginyeria mecànica, però no és això el que busco quan desmunto aparells.

cassette 13 cassette 14

En resum, el botí consisteix bàsicament en dos motors pas-a-pas, dos solenoides, dos sensors d’efecte hall, un VFD amb el seu driver, una bona colla de polsadors, tres o quatre imants, i un pilot de rodetes, eixos, cargols, corretges i molles.

Ens trobem aviat amb l’autòpsia del reproductor de CD, o amb qualsevol altre parida.

Com sempre, el joc de fotos sencer al flickr.