El gronxador

Avui us porto la meva darrera aventura de bricolatge: un gronxador. Ja sé que potser no és època, ara que el fred s’acosta i les hores de sol són cada vegada més escasses, però espero que aquesta diversió tan senzilla i clàssica duri molts anys, així que no importa en quina estació comenci la seva vida a casa.

La idea és ben senzilla: una simple planxa de fusta penjant de dues cadenes. El lloc escollit és el porxo del jardí de casa, on hi ha el lloc ideal per penjar el gronxador: una biga de ferro que aguanta la terrassa de sobre.

La primera part de l’aventura serà fer la base de fusta. Fidel als meus ideals, reciclaré unes peces de fusta massissa que provenen d’un pallet que em van donar. Per desgràcia no tinc una foto del pallet sencer, ja que vaig fer servir els travessers superiors (de fusta més prima) per fer el foc d’una barbacoa (nyam, nyam!) fa uns dies. Però ja us en feu a la idea, i a més tinc la foto de les fustes que em van sobrar, i que faré servir per fer la base del gronxador. Aquí la teniu.

102_0572 102_0573

Com podeu veure, no es troben en massa bon estat, o sigui que el primer pas serà condicionar-les una mica. Començaré per extreure’n els claus (els que pugui), i llavors ja miraré d’allisar-les una mica. Sembla que no les hauré de tallar, ja que fan uns 60x9x3cm cadascuna, i les tres juntes fan un mida molt bona per fer la plataforma on seurem.

102_0574 102_0575

Com us deia, les cares que vull enganxar no són gaire planes ni regulars. És hora de planejar-les amb el ribot, una de les meves eines preferides per treballar la fusta.

102_0576 102_0578

Ara que les peces ja estan una mica millor, les enganxo entre elles per fer una placa sencera. Per fer això faig uns forats i hi poso unes varetes de fusta que ja venen per a la ocasió -i que no recordo com se diuen-, que ja tenia per aquí. La cola blanca en aquest pas és fonamental, no cal escatimar-ne; els sarjants ho aguantaran ben apretat mentre s’asseca.

102_0579 102_0580

102_0583 102_0584

102_0587 102_0589

102_0590 102_0596

102_0592

Ara és un bon moment per anar eliminant les irregularitats de la superfície, igualant les tres peces de fusta per aconseguir una base ben plana. Ja us he dit que m’encanta fer servir el ribot?

Tot seguit vaig marcant els forats que serviran per penjar la base. He comprat una vareta d’acer en un magatzem de materials d’obra, m’ha costat 4,10€ per una barra de 8mm de diàmetre i 6m de llarg. En tinc de sobres, pel que vull fer. Amb una broca de fusta (d’aquelles planes) de diàmetre 16mm he fet els quatre forats dels cantons. Amb el trepant és un moment.

102_0599

Amb l’escofina i la llima he arrodonit una mica les cantonades, vull que l’acabat sigui còmode i bonic. Tot seguit és hora de llimar, llimar més, i polir, fins que quedi ben ben fi. La part de sota la deixaré tal com està ara, així el resultat final quedarà més rústic i recordarà els orígens humils dels materials que he fet servir. Per cert, us he comentat que a la part final de la feina de llimar m’ha vingut a ajudar un pirata?

102_0601

102_0602

Ja per finalitzar la base, ara que ja està igualada i ben llimada (quin gustet que fa anar-hi passant la mà!), només queda vernissar-la per protegir-la de la humitat i la intempèrie. Una mica de pinzell i vernís (quina bona olor que fa!) i ja ho tenim, primera capa finalitzada. Dues més i quedarà perfecte!

102_0604

Ara anem per les varetes de penjar el gronxador, mentre el vernís de la base s’asseca. El primer que faig és tallar dues peces de 80cm de llarg, amb les que faré els arcs que passaran pels forats de la base i s’aguantaran a la cadena. No em pregunteu perquè 80cm, la mida ha estat escollida de manera una mica arbitrària.

102_0609 102_0610

Tot seguit es tracta de doblegar les varetes per aconseguir introduïr-les pels forats de la base. És hora de fer servir el bufador…

102_0612

Aquí tenim la primera llesta. D’acord, ja us ensenyo com ho he fet:

102_0616 102_0618

102_0621 102_0622

102_0623 102_0624

Com que les varetes estaven molt rovellades, he aprofitat mentre es refredaven per netejar-les una mica, amb el raspall de pues d’acer. Així és com han quedat de moment.

102_0630

Els dies següents són molt avorrits, només anar afegint capes de vernís per sobre i per sota de la base de fusta. Ja no poso més fotos, d’això.

Ara anem per fer les argolles que aguantaran les cadenes a la biga del sostre del porxo. El material i el sistema utilitzats són els mateixos que he fet servir per les peces que aguantaran la base de fusta a les cadenes: vareta de ferro i bufador.

102_0647

No hi ha gaire res a dir, aquí. He fet un tall de la mateixa vareta, ara de 16cm (a l’esquerra). Llavors l’he escalfat amb el bufador i doblegat. Repetir tres vegades. Deixar refredar. Netejar amb raspall de pues d’acer. Ja està (a la dreta)! Repetim i ja tenim les dues fetes.

102_0653

Ara us vull presentar la resta de material que he comprat. Aquí teniu la cadena (ja havia aparegut al fons d’alguna imatge, però aquesta és la presentació oficial), està feta amb vareta d’acer zincat de 5mm. Se suposa que aguanta fins a 225Kg sense problema (i n’hi ha dues, hauria de ser suficient!). N’he comprat quatre metres, val més que en sobri que no que en falti. Valia una mica més de 2€ el metre, ara no ho recordo exactament.

102_0651

També he comprat dos mosquetons per penjar les cadenes a les argolles; els motius per fer servir mosquetons és que vull que el gronxador es pugui treure, i també es pugui regular en alçada (aquesta joguina tindrà clients des de poc més d’un metre d’alçada fins quasi dos). Crec recordar que em van costar una mica menys de 2€ cadascun. També són zincats, no es rovellaran.

102_0649

El següent que faig és tallar la cadena per la meitat (amb la serra de metall). Tot seguit ja puc començar el muntatge, ara que per fi la tercera capa de vernís de la base ja està seca.

102_0656 102_0658

102_0660 102_0664

Ara ja veieu quin era el pla, oi? Una vegada passada la cadena torno a doblegar les varetes, amb la intenció de tancar-les en una mena de triangle. Així la cadena quedarà a dalt de tot sense moure’s. Més bufador, és clar.

102_0665

Aquí ja quasi ho tinc. Només em queda tallar la part que sobra i unir els dos extrems amb el soldador elèctric. Llàstima que m’he quedat sense bateria a la càmera, o sigui que no ho veureu gaire bé, però no hi ha cap misteri. Un cop ho he fet als dos arcs, això ja està llest per pintar. Tot seguit ho podeu veure una vegada pintat.

102_0684

102_0681

I així és com es veu per sota.

102_0689

Ara que el gronxador ja està llest, és hora de penjar-lo al seu lloc. És aquest.

102_0667

El primer que he fet ha estat marcar els llocs precisos on he de soldar les argolles, després de prendre les mides. Tot seguit he netejat la biga amb el raspall d’acer, i he procedit a col·locar la primera argolla, a punt per soldar-la. Per això m’ha estat molt útil un imant que tinc, que és ideal per fer soldadures en llocs incòmodes.

102_0669 102_0671

He fet una primera puntada amb l’electrode per aguantar l’argolla a la biga. Un cop ja estaven les dues argolles a lloc, he procedit a fer-hi uns cordons més dignes per les dues bandes. Observeu que la meva tècnica amb el soldador d’electrode encara és molt millorable…

102_0673 102_0674

102_0675

Ara que les argolles ja estan ben assegurades, és l’hora de la prova de càrrega. Les cadenes quedaven una mica massa llargues, les he anat escurçant amb els mosquetons fins que el seient ha quedat a l’alçada adient.

102_0676 102_0677

He comprovat amb el meu propi pes, i una mica més d’afegit, que no hi ha cap mena de perill. Estic completament segur que tant les cadenes, com els mosquetons, les argolles i la base suporten moltes vegades el pes dels meus fills… Ja només falta la prova definitiva, la prova de funcionament feta pels experts. Tot seguit podeu veure la cap del departament de qualitat donant la seva aprovació amb un somriure.

102_0680

Per part meva només queda acabar de pintar les argolles per evitar que es rovellin, i assegurar així que tindran una llarga vida. La pintura que he fet servir aquí és la mateixa que he utilitzat pels arcs de la base; aquesta no necessita una base de mini de plom (aquella clàssica taronja) a sota per ser totalment resistent a la intempèrie. És la mateixa que tinc per aquí per pintar la barana de la terrassa.

102_0693 102_0692

102_0691 102_0690

I fins aquí arriba l’aventura d’avui, espero que us hagi agradat. Ja veieu que és ben fàcil (i barat) fer-vos un gronxador per casa. Si us animeu a fer-vos-en un, feu-m’ho saber. I si no, espero els vostres comentaris igualment. Fins la propera!

La casa de nines

100_2864

La meva filla em va demanar una casa de nines, per jugar-hi amb el seu germà, i ja la té feta. Jo us la presento per si us dona alguna idea, o simplement per motivar-vos.

Em sap greu no haver fet fotos del procés, però és que va ser molt ràpid i senzill. La vaig fer amb fusta de 19mm, que és la que en tenia més (evidentment era fusta reciclada, ja em coneixeu). En primer lloc, vaig tallar tots els trossos que vaig trobar a la mateixa amplada, 26cm. No vaig escollir aquesta mida per cap motiu, hi havia unes quantes fustes que tenien aquesta mida, i em va semblar prou adient per a la fondària. Pel tema de l’escala, la meva filla em va donar una nina, que em va dir que era la més grossa que hi volia ficar. O sigui, que tenia tot de plafons de 26cm i diferents longituds.

El segon pas va ser començar a muntar una estructura, amb els trossos, començant pel terra (que medeix una mica més de 160cm), i llavors les parets, cap amunt. Vaig triar tres peces per collar a escaire, i la posició on collar-les me la van donar els altres trossos petits que quedàven: el segon pis. Cal dir que no vaig fer cap dibuix ni plànol, ni vaig prendre mides, tot va ser improvisat.

Amb una habitació del segon pis collat, vaig afegir una quarta peça en vertical, i vaig poder posar una altra habitació. Quan me va semblar prou bé, vaig anar per la teulada. Això va ser una mica més difícil, perquè vaig haver de tallar en angle amb la caladora, i amb les peces ja muntades, però tampoc va ser cap problema. Vaig tallar els sobrants de fora i vaig llimar una mica la punta superior, per evitar que ningú s’hi fes mal.

100_2865

Les eines que vaig fer servir són les clàssiques, res que no tingui tot manetes a casa: caladora, taladre, martell, llapis i escaire; els consumibles van ser claus, cargols, i molta cola blanca. Cal dir que una vegada acabada, és molt resistent (ho ha de ser, és per a nens!). Fa més de 160cm de llarg i 84cm d’alt, a part dels 26cm de fons que ja us he comentat. Mentre la feia, dubtava si posar-li una tapa de fons per darrera, però quan ja la tenia a punt vaig decidir que no, seria millor sense, així podrien jugar tots dos alhora, un per cada cantó.

Els nens es van motivar tant quan la van veure acabada que es van oferir a pintar-la (jo l’hauria deixat de fusta natural, és un color bonic i odio pintar). O sigui que vam tenir una sessió de pintura familiar, on tothom va acabar brut com havia de ser. La tria dels colors pertany als nanos, a mi no em mireu. Prou feines vaig tenir a evitar que pintéssin les parets de color taronja.

100_2866

Aquí la teniu, muntada a la seva habitació, amb alguns dels mobles i habitants. Ja sabeu, fer-ne una és molt fàcil, només us cal una tarda (dues si la pinteu) i unes quantes fustes. Fins a la propera, avui ha estat curt, però aviat més!