Autòpsia impressora multifunció

Els visitants ocasionals d’aquest lloc ja coneixeu la meva fal·lera per desmuntar aparells i recuperar-ne les peces. Els que veniu més sovint també sabeu que tinc les meves preferències: els escàners i les impressores. Aquest és el motiu pel qual no vaig poder evitar endur-me a casa aquesta impressora multifunció, malgrat el seu estat lamentable, quan la vaig veure abandonada a la seva sort al mig del carrer; era com fer dues autòpsies alhora!

102_0007

Està feta una merda, però segur que encara hi ha material interessant, a dins

Com ja he dit, no es troba al seu millor moment, no té la tapa i el vidre està trencat, però a mi això tant me fa. Jo busco motors, mecanismes i xips, i segur que això encara hi és, a dins. A més, aquesta botonera amb pantalla LCD ja és un bon començament. Anem a veure en quin estat es troba per dins.

102_0009

Sí, la peça de puzzle hi anava de sèrie!
102_0011

Qui l’ha vist i qui la veu! He mirat per la xarxa a veure si descobria de quin model es tracta, doncs sense les tapes no hi ha número de model; estranyament, a la placa de característiques del darrere tampoc no ho diu. Tinc dues candidates, la HP Officejet PSC 750 i la HP Digital Copier 310. Per les fotos que he trobat són quasi idèntiques. Mireu la foto i digueu què en penseu, oi que sembla la mateixa?

La que tinc jo no està en tan bon estat

O sigui que he agafat el tornavís i he començat l’autòpsia. La primera part és desmuntar-la en diferents parts, encara grosses, per després anar part per part desmuntant i recuperant components. De moment tenim la botonera, la part superior on hi ha l’scanner, i la part inferior que és la pròpia impressora. Les peces de plàstic se’n van cap a la caixa que portaré a la deixalleria, no tenen cap utilitat.

102_0012

Com va dir Jack l’Esbudellador: “Anem per parts!”

Començo doncs per la impressora. És la part més grossa i la vull treure de sobre el marbre el més abans possible. Amb el tornavís la despullo, tot retirant-li la seva pell plàstica, i això és el que queda. Per fi veig una mica de ferro!

102_0014

Pel davant…
102_0015I pel darrere!

El primer que crida l’atenció aquí és que hi tenim la placa base, on hi ha pràcticament tota l’electrònica de l’aparell, el seu cervellet. A part d’això, ja li he fet una ullada als tres motors que han aparegut. És hora de destriar el que serveix del que se’n va a la deixalleria. Una estona de tornavís després, això és el que tenim.

102_0016

Cada vegada peces més petites.
102_0017

Us explico una mica el que veieu. A la part superior hi ha un conjunt de motor i engranatges que formen un reductor interessant. L’eix amb els cilindres tractors de goma -perfectes per fer rodes de robots de sumo- també cal reduïr-lo a peces més petites. A la part inferior de la imatge podeu veure dos conjunts que encara es poden desmuntar una mica més: un dels dos és el capçal, on hi ha una placa auxiliar i els cartutxs de tinta; l’altre conjunt porta un motor que està demanant que el rescati. Mirem-nos-ho de prop, abans de seguir desmuntant.

102_0020

El motor amb reducció. Dubto si desmuntar-lo o guardar-me’l tal i com està.

102_0018

Això és el capçal. Aquí hi ha molta tecnologia, però és molt específica.
No en farem res, del que hi ha aquí.

102_0019

Aquest conjunt neteja els capçals quan s’aparquen. És un gran dipòsit per la tinta que cau, ple d’escuma per absorbir-la, i un motor per fer el moviment de neteja.
El motor per mi, la resta no val per a res.

De moment només he desmuntat el teclat amb pantalla de la part superior i la impressora, i ja tenim unes quantes peces interessants per afegir a la col·lecció.

102_0021

De moment el botí ja és considerable.

Al final he desmuntat els motors dels grups d’engranatges, i les rodes dels eixos. En un dels eixos hi ha un disc d’encoder de plàstic molt interessant, me’l guardo. També alguns foto-interruptors formats per diode i fototransistor, que sempre van bé (sobretot amb el disc de l’encoder). De les plaques poca cosa més en podré treure…

102_0022

Motors, eixos, i dues plaques de PCB
102_0023El panell de control i la PCB principal
102_0024El material mecànic mai no falta: cargols, molles, engranatges, rodes…
102_0025Més mecànica: eixos, corretges, rodes de goma…
102_0041Aquest és el disc que us deia. Potser haureu de posar la foto a mida real per poder gaudir de la resolució amb la que van imprimir les línies de la part exterior.

Pels més curiosos, poso les referències dels motors. El més petit dels motors DC (de corrent contínua) és un C6429-60004, i sembla que funciona de 3V a 24V. El gros és un C6419-60058; no n’he trobat dades, però podria funcionar a 12V. Tots dos han estat fabricats per Mabuchi, o això sembla, però no n’he trobat cap documentació. Deuen ser fets a mida per a HP. El motor pas a pas és un NMB (Minebea) PM35S-048-HPL2. Sembla una customització per al client (la referència d’HP és C5870-60004) d’un model estàndar de la marca que funciona a 24V, té quatre fases, 5 cables, i fa 48 passos per volta (7,5 graus). Molt interessant i útil, com els altres dos.
Per finalitzar aquesta part, no puc resistir posar una foto de detall de la placa principal. Aquí la teniu.

102_0042

Aquí hi ha molts xips específics i propietaris, és a dir, res que pugui fer servir.

Ara que la part de l’impressora ja està completament reduïda i saquejada, passem a l’escàner. Així és com es veu el “llit”.

102_0026

Us juro que el vidre ja estava trencat, la massa que es veu a la dreta no hi ha tingut res a veure!

Això no té cap secret, un motor amb un eix i una corretja per fer el moviment del carro amunt i avall. I, dins el propi carro, hi ha d’haver una colla de coses indispensables: un CCFL amb el seu inversor per il·luminar el paper; una colla de miralls òptics per dirigir la llum al sensor, a través d’una lent; i el propi sensor, muntat damunt d’una placa amb uns quants components més sense massa importància. A veure si m’equivoco gaire.

Desmuntar l’eix de la carcassa de plàstic és un afer trivial. Allibero el carro de la corretja i el trec sencer. Per poder girar millor, a l’extrem oposat de l’eix hi té una roda. Una manera econòmica d’estalviar un segon eix a l’altre costat. Torno a muntar el conjunt de l’eix, i així es queda.

102_0027

L’eix me’l guardo sencer, amb motor, reductor i corretja. Ja estic tenint idees de què fer-ne…

Ara anem a veure el carro. És molt compacte, segur que hi tindrem uns minuts d’entreteniment, aquí.

102_0029

Per aquesta cara ja podeu veure el CCFL, en aquest cas ben protegit dins un perfil d’alumini.
102_0030A l’altra cara veiem la placa del sensor i, darrera, l’inversor pel CCFL. És la placa que porta el transformador i els components grossos.
102_0032Desmuntant la primera tapa del carro ja en podem alliberar el CCFL i l’inversor. Això millor ho guardo tot junt.
102_0033Un detall de la placa del sensor. No es veu perquè es troba a l’altre costat, mirant cap endins. A sobre podeu observar que un dels miralls està trencat.

Acabar de desmuntar el carro és molt fàcil. Només cal deixar anar una mena de pinces que van aguantant tots els miralls al seu lloc. La placa del sensor s’aguanta amb cargols, i la lent s’extreu a pressió, només està fixada al plàstic amb una mica de cola. Això és el que ha acabat sortint.

102_0034

Aquest és el botí de la part de l’escàner. A dalt podeu veure el sensor, que és molt bonic però no em servirà per a res.

Per últim, com no podia ser d’una altra manera, falta el “bodegó”, és a dir, la foto amb tot el material que he recuperat ben posadet. En aquest cas en puc estar ben content. Tal com m’imaginava, desmuntar una impressora multifunció és com fer una autòpsia a una impressora i a un escàner, tot alhora.

102_0038

Tot això és el que se’n va a la caixa, a punt per ser utilitzat en algun projecte!

Bé, poca cosa queda més a dir d’aquesta HP OfficeJet. Només portar-ne les restes a la deixalleria perquè les reciclin, i se’n puguin fer més impressores…

Fins a la propera!

Autòpsia d’un escàner

Avui tindré la sort de treure les tripes d’un vell escàner a color que he obtingut per cap preu (estava literalment tirat a terra, el cost ha estat zero) al mercat del trasto. És una sort per algú com jo que hi hagi aquesta gran oportunitat d’obtenir peces barates per les meves invencions.

Posem-nos doncs, mans a la obra amb una mica de desconstrucció.

la víctima

En primer lloc, us presento la víctima de l’autòpsia: un vell escàner en color de marca Primax; com podeu veure el tamany és inmens. Això es deu probablement al fet que incorpora la font d’alimentació (els nous porten un transformador fora de l’aparell) i que el llum el fa un tub fluorescent T5 de 8W com els que es poden trobar en tants llums de la nostra llar. Aquests tubs fluorescents van ser substituïts fa molt de temps als escàners i les fotocopiadores per tubs de càtode fred -o CCFL-, molt més prims i que es fan a mida. També són tan durables que en principi no calen recanvis, i a més poden arribar a ser molt fidels cromàticament. No em deixeu que m’enrotlli més i anem per feina.

el llum funcionaleds del frontal

El primer que farem serà una prova ràpida. No em refereixo a escanejar fotos ni res semblant. No crec que corrin drivers per XP o Linux d’un dinosaure (per gros i antic) com aquest; a més, ja en tinc un, d’escàner. Aquest s’ha de destripar. Endollant-lo m’adono que el fluorescent funciona, s’ha encès; també els dos leds que hi ha al frontal de la carcassa, indicant que està a punt per començar a treballar. Amb això en tinc prou, si hi ha algun altre component cremat ja ho descobriré.

sense tapa

Agafem les eines i comencem a desmuntar. Obrint la carcassa ja podem veure que la electrònica és antiga, de principis o meitats dels noranta possiblement. Això és una bona notícia, doncs vol dir que hi haurà molts components poc integrats i possiblement de muntatge “through-hole” i no SMD que ens aniran molt bé. També es nota que és antic perquè no s’hi fan servir cargols de caps estranys, philips i allen, només.

la font

A primera vista ja podem distingir tots els mecanismes amb prou claredat. La font d’alimentació a una banda de la carcassa, en un sol circuit allargat. Tot aquí és molt fàcil d’identificar si sabem què és una font conmutada: connector, fusible, transformadors, ponts de diodes, condensadors de gran tamany (hem d’anar amb compte després d’haver-lo engegat, poden estar plens!), transistors de potència, i uns quants reguladors coneguts amb els radiadors corresponents al final de tot. Aquesta font ens interessa sencera si funciona bé, tot depèn de quines sortides tingui el cable en el que acaba, segurament 5V i 12V, potser 3.3V o alguna més de negativa. Després ho mirem amb el tester.

el carroreactància

A l’altra banda de la carcassa crida l’atenció un carril metàl·lic pel que corre un carro que porta el llum i el sensor òptic. S’hi poden veure els miralls de l’òptica, el tub fluorescent, i la reactància perquè s’encengui. El carretó el desmuntarem després i el veurem amb més detall, anem a veure la guia per la que corre i el preciós motor pas a pas que el mou a través d’una corretja dentada.

motormecanisme

Aquí hi ha una petita etapa reductora formada per dos engranatges i una corretja més petita. Suposo que es tracta de donar més resolució reduïnt el moviment del carro amb cada moviment del motor, i no pas d’augmentar el parell del motor, que per la seva mida crec que deu tenir força de sobres. Les peces mecàniques es veuen bones, els eixos són robusts i encara estan ben greixats; el carro que hi corre al damunt porta casquets de bronze, quanta qualitat! Amb els anys que té encara no fan joc, les unions, tot i que potser no ha tingut gaire ús.

fotocèl·lula

Al final del recorregut del carro veiem que hi ha un petit sensor òptic (emissor i receptor formant una barrera) que actúa com a final de carrera, per “aparcar” el carro quan arriba al final del seu moviment i perquè no es cremi el motor intentant fer-lo moure quan ja no es pot més. També serà molt útil. El carro amb el sensor òptic passa les dades al “cervell” de la màquina amb un cable pla que es fica cap a sota la carcassa. Després tornem al carro i mirem el sensor òptic i totes les peces que porta.

Hi ha una petita placa al frontal que porta dos leds que encara funcionen. Són els indicadors de l’estat del trasto. També els faré servir un dia o un altre.

darrereconnexionsel connector misteriós

A la part del darrere hi ha un connector tipus DB femella que no sé per què devia servir. Potser per actualitzar el firmware? Per alguna funció especial de la placa que desconec? No crec que fos per passar les dades a l’ordinador, amb aquesta finalitat ja hi ha un connector tipus impressora de port paral·lel, amb el seu homòleg per fer de pont al costat. Per casualitat resulta que s’hi pot endollar un joystick per a PC que tinc per aquí. Això ja em comença a donar males idees…

la placaun vell conegut

A la part inferior, i desmuntant una tapa metàl·lica, podem accedir al cervell de l’electrònica: una placa amb tot el necessari per anomenar-ne ordinador. Un vell conegut, el micro 8031, sembla portar les regnes de l’aparell (això em recorda els meus vells temps de microcontroladors: MOV A,B); hi veiem una eprom (si, amb una sola E, de les dels raigs UVA per esborrar-les!) que deu portar el firmware -la ROM del micro-, els connectors per al port paral·lel del PC, controladors de motors… això és una vinya! Tots els components són fàcils d’identificar i reciclar, i fins i tot els SMD són reaprofitables, menys un que sembla específic per aquest aparell (el més gros).

el carrofiltressensor

Tornem ara al carro. Aquest conté una petita curiositat, un motor mou uns filtres de colors que semben passar per davant del sensor òptic; això vol dir que aquest trasto devia ser d’aquells tan lents que havien d’escanejar 3 vegades la imatge, una per cada color primari, i llavors unir-les en una de sola per software. Això es pot desmuntar tot d’una peça, se’n pot fer algun trasto curiós, com un filtre de colors per una bombeta o un led (fins i tot una webcam estil 70s?). Aquí tot són miralls (molt bruts), mecànica (aprofiarem politges, corretges i demés) i una placa electrònica tan específica amb el sensor que poc se’n pot treure si no és algun component sense importància. Una cosa que puc aprofitar sencera és el tub fluorescent amb la seva reactància, funciona perfectament.

més botí

Ha estat molt interessant aquesta mena de viatge al passat, un escàner retro de quan les coses es feien bé (aquest trasto devia valer més de 100.000 pts, el que seria ara potser 700 o 800 euros), i amb molta cosa per aprofitar. Tinc moltes idees al cap, a veure quina serà la primera de prendre forma…