Fa uns dies, tot fent neteja, vaig trobar una banyera de bebès que ja no ens feia servei. Com que és gran i fa molta nosa, el primer pla era donar-la o llençar-la. Pel que fa a la primera opció, no hauria estat possible perquè no hi havia el tap de desaiguar, es devia perdre, o sigui que seria una mica difícil fer-la servir. La segona opció, com gairebé sempre, ni la contemplo. Hi ha una alternativa: fer-ne alguna cosa útil. Ja només fa falta saber el què.
Després d’un petit brainstorming, tinc una idea: una jardinera. Només li calen unes potes i omplir-la de terra, res massa difícil. Quatre plantes i flors, i quedarà perfecte a la terrassa.
Com sempre, es comença per comprar el material -si no el tenim per casa, aquesta vegada, no-. Avui és només una barra de tub quadrat de ferro, no gaire res. Me’l faig tallar a unes mides aproximades, quan arribi a casa ja ho mesuraré més bé.
He tallat els tubs a la mida justa, mesurada directament sobre la banyera. Aquests talls són en escaire (a 45º), per fer un marc ben acabat. No tinc cap eina per fer el tall de manera precisa, o sigui que ha quedat regular, només.
Tot seguit soldo el marc amb escaires per fer les cantonades a 90º. Entre que els talls no eren gaire precisos, i que les varetes de soldar que tenia per aquí eren massa gruixudes per aquesta mena de tub, han quedat uns quants forats. Res que no es pugui arreglar, però.
Comprovat que el marc es munta perfectament amb la banyera, el següent pas és soldar les potes al marc. Aquí segueixo el mateix procediment, i amb pràcticament els mateixos resultats: per fondre la vareta he de posar molta potència al soldador, i amb tanta canya el tub de ferro, que té una paret molt fina, es fon com un gelat al sol. Una vegada soldat i nivellat, li passo l’amoladora per llimar tots els bonys i imperfeccions, i ho acabo deixant ben finet. No n’estic massa orgullós, però és prou acceptable per l’experiència que tinc soldant a l’arc (se’m dóna millor el soldador d’acetilè, i encara millor el d’estany) i amb l’amoladora.
El següent pas és pintar les potes. Com que tinc una certa reticència als pinzells, una visita a l’adrogueria em procura l’esprai que soluciona el problema. Segon desembutxacament de pressupost, però res insuportable. De pas he anat a la ferreteria i he comprat uns taps de plàstic per aquest tub. En total porto gastats quasi 20€, potser més del que m’hauria costat una jardinera?
Ara que ja està pintat, i després de deixar que s’assequi, li poso els taps de plàstic per no ratllar el terra. Els forats de la soldadura provocaran rovell aviat -la intempèrie és molt cruel amb el ferro-, o sigui que els tapo amb cinta aïllant de colors; fins i tot es pot considerar una solució estètica, essent molt indulgent.
El pas final és muntar la banyera al suport, posar-la a la terrassa, i omplir-la de terra. Sota la terra hi he posat grava per drenar millor, i amb la terra una mica d’abonament. Entre la terra i l’abonament m’he deixat 10€ més (és possible que sigui més car el hobby de la jardineria que el de l’electrònica?). Tot seguit les plantes afegeixen uns 8€ més al pressupost; una sagnada, vaja.
Com a detall final, he insertat un tub de plàstic al desaigüe de la banyera; d’aquesta manera quan reguem o plogui, l’aigua que es dreni no tacarà el terra de la terrassa. El tub ja el tenia, no compta pel pressupost. No ha quedat pas malament, oi? Segur que pocs hauríeu pensat aquest ús per una banyera de nadons, oi?
Això és tot per avui! El reportatge fotogràfic al flickr, com sempre.
EL TALLERET 