La insoladora

Aquests dies estic fent una insoladora, per fer els circuits impresos que he de fer per tirar endavant altres projectes. He provat el sistema de la planxa per fer pcb, però tot i aconseguir algun resultat positiu, la qualitat final dels circuits no em convenç. Digueu-me clàssic, però em quedo amb el sistema de la insoladora.

Per fer-la, em feia falta una carcassa o caixa amb un vidre, que és sempre la part més difícil de que quedi bé. Una vegada en vaig fer una amb una caixa de fusta (de lot de vi de nadal), però el resultat va ser molt lleig. Ara tinc la oportunitat de fer-ne una de molt ben acabada amb la carcassa d’un vell escàner que vaig desmuntar fa un temps.

La resta de materials bàsics no és gaire difícil d’aconseguir. En primer lloc, quatre fluorescents econòmics “dels xinos”, com que porten la reactància incorporada m’estalvio feina; després quatre tubs de llum actínica, que és la que conté la part de raigs UVA correcta pel fotosensibilitzat. N’hi he posat quatre perquè no estiguin gaire separats; no he fet cap càlcul de la lluminositat ni res semblant, són de 8W, que són els més grans que hi cabran per la llargada de l’A4 que permet l’escàner.

els foradets

Per situar els quatre tubs a l’escàner he fet fora tot el que hi havia a dins i he fet uns forats ben distribuïts. Collo els fluorescents a lloc, canvio els tubs blancs de sèrie pels actínics, i connecto els cables.

un cop collatactinic

llum actinicacables soldats

Finalment, només falta unir els cables d’entrada a l’interruptor original de l’escàner, cosa que faig amb el soldador. D’aquesta manera puc engegar els tubs des de fora; portaven un interruptor cadascun, però no els faré servir individualment, o sigui que els deixo engegats.

la font

Us preguntareu per què he deixat la font d’alimentació original de l’escàner al seu lloc enlloc de treure-la; tinc pensat posar-hi un circuit temporitzador, però això serà en un altre post…

Ara a fer circuits amb la insoladora nova!