Els visitants ocasionals d’aquest lloc ja coneixeu la meva fal·lera per desmuntar aparells i recuperar-ne les peces. Els que veniu més sovint també sabeu que tinc les meves preferències: els escàners i les impressores. Aquest és el motiu pel qual no vaig poder evitar endur-me a casa aquesta impressora multifunció, malgrat el seu estat lamentable, quan la vaig veure abandonada a la seva sort al mig del carrer; era com fer dues autòpsies alhora!
Està feta una merda, però segur que encara hi ha material interessant, a dins
Com ja he dit, no es troba al seu millor moment, no té la tapa i el vidre està trencat, però a mi això tant me fa. Jo busco motors, mecanismes i xips, i segur que això encara hi és, a dins. A més, aquesta botonera amb pantalla LCD ja és un bon començament. Anem a veure en quin estat es troba per dins.
Sí, la peça de puzzle hi anava de sèrie!
Qui l’ha vist i qui la veu! He mirat per la xarxa a veure si descobria de quin model es tracta, doncs sense les tapes no hi ha número de model; estranyament, a la placa de característiques del darrere tampoc no ho diu. Tinc dues candidates, la HP Officejet PSC 750 i la HP Digital Copier 310. Per les fotos que he trobat són quasi idèntiques. Mireu la foto i digueu què en penseu, oi que sembla la mateixa?
La que tinc jo no està en tan bon estat
O sigui que he agafat el tornavís i he començat l’autòpsia. La primera part és desmuntar-la en diferents parts, encara grosses, per després anar part per part desmuntant i recuperant components. De moment tenim la botonera, la part superior on hi ha l’scanner, i la part inferior que és la pròpia impressora. Les peces de plàstic se’n van cap a la caixa que portaré a la deixalleria, no tenen cap utilitat.
Com va dir Jack l’Esbudellador: “Anem per parts!”
Començo doncs per la impressora. És la part més grossa i la vull treure de sobre el marbre el més abans possible. Amb el tornavís la despullo, tot retirant-li la seva pell plàstica, i això és el que queda. Per fi veig una mica de ferro!
Pel davant… I pel darrere!
El primer que crida l’atenció aquí és que hi tenim la placa base, on hi ha pràcticament tota l’electrònica de l’aparell, el seu cervellet. A part d’això, ja li he fet una ullada als tres motors que han aparegut. És hora de destriar el que serveix del que se’n va a la deixalleria. Una estona de tornavís després, això és el que tenim.
Cada vegada peces més petites.
Us explico una mica el que veieu. A la part superior hi ha un conjunt de motor i engranatges que formen un reductor interessant. L’eix amb els cilindres tractors de goma -perfectes per fer rodes de robots de sumo- també cal reduïr-lo a peces més petites. A la part inferior de la imatge podeu veure dos conjunts que encara es poden desmuntar una mica més: un dels dos és el capçal, on hi ha una placa auxiliar i els cartutxs de tinta; l’altre conjunt porta un motor que està demanant que el rescati. Mirem-nos-ho de prop, abans de seguir desmuntant.
El motor amb reducció. Dubto si desmuntar-lo o guardar-me’l tal i com està.
Això és el capçal. Aquí hi ha molta tecnologia, però és molt específica. No en farem res, del que hi ha aquí.
Aquest conjunt neteja els capçals quan s’aparquen. És un gran dipòsit per la tinta que cau, ple d’escuma per absorbir-la, i un motor per fer el moviment de neteja. El motor per mi, la resta no val per a res.
De moment només he desmuntat el teclat amb pantalla de la part superior i la impressora, i ja tenim unes quantes peces interessants per afegir a la col·lecció.
De moment el botí ja és considerable.
Al final he desmuntat els motors dels grups d’engranatges, i les rodes dels eixos. En un dels eixos hi ha un disc d’encoder de plàstic molt interessant, me’l guardo. També alguns foto-interruptors formats per diode i fototransistor, que sempre van bé (sobretot amb el disc de l’encoder). De les plaques poca cosa més en podré treure…
Motors, eixos, i dues plaques de PCB El panell de control i la PCB principal El material mecànic mai no falta: cargols, molles, engranatges, rodes… Més mecànica: eixos, corretges, rodes de goma… Aquest és el disc que us deia. Potser haureu de posar la foto a mida real per poder gaudir de la resolució amb la que van imprimir les línies de la part exterior.
Pels més curiosos, poso les referències dels motors. El més petit dels motors DC (de corrent contínua) és un C6429-60004, i sembla que funciona de 3V a 24V. El gros és un C6419-60058; no n’he trobat dades, però podria funcionar a 12V. Tots dos han estat fabricats per Mabuchi, o això sembla, però no n’he trobat cap documentació. Deuen ser fets a mida per a HP. El motor pas a pas és un NMB (Minebea) PM35S-048-HPL2. Sembla una customització per al client (la referència d’HP és C5870-60004) d’un model estàndar de la marca que funciona a 24V, té quatre fases, 5 cables, i fa 48 passos per volta (7,5 graus). Molt interessant i útil, com els altres dos.
Per finalitzar aquesta part, no puc resistir posar una foto de detall de la placa principal. Aquí la teniu.
Aquí hi ha molts xips específics i propietaris, és a dir, res que pugui fer servir.
Ara que la part de l’impressora ja està completament reduïda i saquejada, passem a l’escàner. Així és com es veu el “llit”.
Us juro que el vidre ja estava trencat, la massa que es veu a la dreta no hi ha tingut res a veure!
Això no té cap secret, un motor amb un eix i una corretja per fer el moviment del carro amunt i avall. I, dins el propi carro, hi ha d’haver una colla de coses indispensables: un CCFL amb el seu inversor per il·luminar el paper; una colla de miralls òptics per dirigir la llum al sensor, a través d’una lent; i el propi sensor, muntat damunt d’una placa amb uns quants components més sense massa importància. A veure si m’equivoco gaire.
Desmuntar l’eix de la carcassa de plàstic és un afer trivial. Allibero el carro de la corretja i el trec sencer. Per poder girar millor, a l’extrem oposat de l’eix hi té una roda. Una manera econòmica d’estalviar un segon eix a l’altre costat. Torno a muntar el conjunt de l’eix, i així es queda.
L’eix me’l guardo sencer, amb motor, reductor i corretja. Ja estic tenint idees de què fer-ne…
Ara anem a veure el carro. És molt compacte, segur que hi tindrem uns minuts d’entreteniment, aquí.
Per aquesta cara ja podeu veure el CCFL, en aquest cas ben protegit dins un perfil d’alumini. A l’altra cara veiem la placa del sensor i, darrera, l’inversor pel CCFL. És la placa que porta el transformador i els components grossos. Desmuntant la primera tapa del carro ja en podem alliberar el CCFL i l’inversor. Això millor ho guardo tot junt. Un detall de la placa del sensor. No es veu perquè es troba a l’altre costat, mirant cap endins. A sobre podeu observar que un dels miralls està trencat.
Acabar de desmuntar el carro és molt fàcil. Només cal deixar anar una mena de pinces que van aguantant tots els miralls al seu lloc. La placa del sensor s’aguanta amb cargols, i la lent s’extreu a pressió, només està fixada al plàstic amb una mica de cola. Això és el que ha acabat sortint.
Aquest és el botí de la part de l’escàner. A dalt podeu veure el sensor, que és molt bonic però no em servirà per a res.
Per últim, com no podia ser d’una altra manera, falta el “bodegó”, és a dir, la foto amb tot el material que he recuperat ben posadet. En aquest cas en puc estar ben content. Tal com m’imaginava, desmuntar una impressora multifunció és com fer una autòpsia a una impressora i a un escàner, tot alhora.
Tot això és el que se’n va a la caixa, a punt per ser utilitzat en algun projecte!
Bé, poca cosa queda més a dir d’aquesta HP OfficeJet. Només portar-ne les restes a la deixalleria perquè les reciclin, i se’n puguin fer més impressores…
EL PACIENT
Avui tinc damunt el marbre de les autòpsies un altre exemplar d’impressora d’injecció de tinta de finals dels anys 90. Al contrari que en d’altres ocasions, aquesta vegada és una Epson, concretament una Stylus Color 580. Serà una bona ocasió per veure quines diferències hi ha a nivell intern entre aquesta màquina japonesa, i les més conegudes (per mi) HP, la seva competència ianqui. Des del punt de vista de l’usuari, poques diferències hi ha, les especificacions són molt semblants. Tècnicament, la diferència més gran que hi ha entre les dues és que els cartutxos de recanvi de les HP porten un capçal incorporat; per dir-ho d’alguna manera, cada vegada que canvies la tinta tens un capçal d’injecció nou. A les Epson, el cartutx de tinta només és una capsa de plàstic plena de tinta, cosa que fa encara més difícil justificar-ne el preu.
En principi el que ens hauríem de preguntar és de què ha mort el subjecte (en una autòpsia real aquesta és la pregunta que cal contestar). Però és que en realitat no està morta, que jo sàpiga seguia funcionant l’última vegada que la vaig fer servir. El que passa és que n’estava fart, de que se li assequessin les tintes. Aquesta impressora, com totes les d’injecció de tinta, és una porqueria si només la fas servir de tant en tant: cada vegada que la necessites la tinta s’ha assecat, de manera que no imprimeix mai bé. La solució és desembussar-la, gastant un litre d’alcohol i mig de tinta, fer proves i testos i, finalment, passada una hora, imprimir aquella pàgina que tanta falta et feia. Cada dues vegades que facis això has de tornar a comprar cartutxos de recanvi, que has gastat fent proves i desembussant; curiosament els dos recanvis junts (negre i colors) valen el mateix que una impressora nova.
Potser aquesta explicació us sembli una mica massa radical, però no arriba a explicar ni de bon tros l’odi que tinc a aquestes màquines, a les impressores en general i encara més a les d’injecció de tinta en concret. Per això em deu agradar tant obrir-les i arrencar tots els seus òrgans vitals? Una vegada vaig llegir en un còmic que les impressores eren un invent que l’infern havia enviat a la terra per fer els humans miserables. Em va fer molta gràcia i hi estic quasi completament d’acord, de fet si canviem “l’infern” per “les malvades corporacions multinacionals” (que, de fet, és un sinònim!) ja hi estic d’acord totalment. Digueu-me sinó perquè val el mateix l’impressora sencera que els dos recanvis de tinta. O perquè he de llençar el color groc i el magenta cada vegada que canvio el cartutx del color, només perquè se m’ha acabat el cyan? O perquè el driver de la impressora no em deixa imprimir, dient-me que no tinc tinta negra, si el cartutx es veu mig ple a simple vista? El mateix passa quan el driver no em deixa imprimir una pàgina en blanc i negre perquè se m’ha acabat la tinta de color… Investigueu una mica per internet això de la “obsolescència programada” i de la gran estafa dels recanvis, sobretot en el cas de les impressores hi ha descobriments impactants. Però aquest no és el tema d’avui! Anem per feina, que m’escalfo. Només com a resum de perquè estic a punt de desintegrar una impressora que encara funciona, diré que jo ja fa temps que vaig renegar d’aquesta tecnologia; per mi l’únic ús possible d’una impressora de tinta és una autòpsia. Som-hi!
En primer lloc retiro la carcassa superior; és molt fàcil, només cal descollar dos cargols phillips PH1 (estrella). Aquí ja observo una diferència molt important a nivell d’enginyeria del producte: aquesta impressora està construïda de baix a dalt, és a dir, hi ha un xassís inferior que ho porta tot muntat al damunt, i la tapa és només estètica. La seva competència HP està feta al contrari, de dalt a baix, es desmunta la tapa inferior i la resta de coses van muntades a la carcassa superior.
La següent diferència important es troba a l’entrada dels papers. Aquí entren per darrera, a la part superior, i surten per davant; és com si el paper travessés la impressora. En les HP, això és diferent: el paper entra per davant i surt per davant. Tot seguint amb la feina, trec aquesta peça que alimenta els papers i queden moltes coses al descobert. La següent peça en sortir és el rodet que estira el paper, amb el seu suport.
Si segueixo el recorregut de la cinta de cables (circuit flexible) que connecta la placa electrònica del darrera amb el capçal, me’n vaig cap a la part del davant; és hora d’extreure el capçal. Aquesta seria la peça clau, on passa tota la màgia. A simple vista es veuen dues coses: la placa de circuit que fa contacte amb la cinta i passa les connexions cap a l’interior del capçal, i els tubs per on baixa la tinta dels cartutxos fins al capçal. Aquí no hi ha res que ens pugui servir, tot això és massa específic.
Torno al cos principal per extreure dues peces de plàstic que no tenen cap utilitat per mi; tampoc a la impressora no hi feien gaire res, tot sigui dit. Segueixo fent servir el mateix tornavís tota l’estona, cosa que és d’agrair. Ara quasi tot el que queda és metàl·lic, l’estructura de l’eix i ben poca cosa més. Des d’aquí davant es pot alliberar la caixa metàl·lica que conté les dues plaques de circuit imprès. L’estructura de planxa té la meva aprovació absoluta com a dissenyador de producte. De fet, aprofito per dir que tota la màquina està molt ben feta, aquests enginyers japonesos són tot uns professionals!
Com us deia, hi ha dues plaques de circuit, i això m’agrada molt. M’agrada perquè una de les plaques és clarament una font d’alimentació, sense res més. Té entrada directa de xarxa, i és commutada. Amb això ja hi ha una bona colla de diferències amb les HP: les HP que he obert anteriorment porten un transformador extern, i llavors només hi ha una placa. Què vol dir això? En principi, que les Epson són més eficients (per portar una font d’alimentació commutada enlloc d’un transformador), i que les HP són més fàcils de reparar en cas que la font s’espatlli. Només caldria canviar el transformador extern, sense ni tan sols tocar la impressora.
No obstant vull donar un punt a favor dels enginyers japonesos per haver separat en dues plaques l’alimentació i la lògica. Això no sempre passa, i menys encara en aparells d’ús comú a la llar (DVDs, TDTs, etc.), i cal dir que moltes vegades és la causa de fallades i de cares reparacions. Com que la font funciona perfectament, tallo els fils que la uneixen a l’altra placa i la conservo sencera. No se sap mai quan em farà falta, això té molts usos tal com està. Si faig cas de la placa de característiques, la potència que pot donar és d’uns 46W (0.2A a 230V). Deu tenir una sortida de 5V per a la lògica, i una altra amb una tensió molt més alta per als injectors, i potser fins i tot pels motors. El tester confirma les meves suposicions: mesuro +5V, +41.8V, i uns quants GNDs. Com us deia, cap a la caixa. Pel que fa a la placa lògica, després hi entraré en detall, de moment l’aparto i segueixo endavant.
Ara el que toca és extreure la base de plàstic que hi ha al costat dret, on s’aparca el carro que porta el capçal amb els injectors i els cartutxos de tinta. En aquesta placa hi ha una mena d’escuma que deu servir per absorbir la tinta que cau (amb el que te’n fan pagar, la tinta no hauria d’acabar sobre un paper?). Sota aquesta mena de pàrquing hi ha un motor. El desmunto i em quedo sorprès del que veig: és una bomba peristàltica!
Devia servir per buidar la tinta sobrant dels capçals i llençar-la cap a baix, cap a l’escuma que hem vist abans. No deixa de sorprendre’m que hi hagi una bomba, aquí dins. En fi, un motor més que recupero.
He arribat a despullar la màquina fins que només queda un conjunt format pel carro que portava els cartutxos, la corretja que el mou, l’eix que el guia, el motor, i l’estructura de planxa que ho suporta tot plegat. Aquest grup no el vull desmuntar, de moment. Després veureu què en faré, anem a veure el botí que tenim, per ara.
Tenim un motor pas a pas, i una colla de mecanismes, molles i cargols; un tub de silicona, un cable amb connectors a les dues bandes, una anella de goma que sembla tenir molta tracció, eixos prims i un circuit flexible amb molts conductors; una font d’alimentació, una placa que ara analitzarem, i un eix complet amb motor pas a pas, corretja, tensor i estructura de planxa. No està malament.
I això és tot el que anirà a la deixalleria, un pilot per al plàstic i un altre de ferro. Millor llençar només això, bo i separat, enlloc de tota una impressora, no?
LA PLACA
Tornem a la placa que és el cervell de la màquina, per veure què hi trobem: set xips prou grossos i dos de petits; tota una colla de connectors que no serveixen per res, potser només l’USB; cinc condensadors electrolítics, cap a la capsa; i el que em crida més l’atenció, el que semblen dos transistors de potència muntats sobre un radiador. Hi ha tres o quatre components més en SMD, i vuit diodes molt a prop d’uns xips amb serigrafia blava que fan molta pinta de drivers pels motors (recordeu els diodes del mòdul de l’L298?). A la cara de sota de la placa només hi ha resistències i condensadors en SMD, res valuós.
Per desgràcia, la majoria dels xips deuen ser propietaris, i no trobarem pas res. De totes maneres busquem-los tots al Google, i a veure què surt:
“Epson E09A17RA”, thru-hole, 30 pins -> Desconegut, deu ser propietari. Aquí es queda. “Epson M40C31HA”, thru-hole, 40 pins, muntat en sòcol -> Desconegut, deu ser propietari. Aquí es queda. “Epson E05B88NA”, SMD, 144 pins -> Desconegut, deu ser propietari. Aquí es queda. “LB1845”, thru-hole, 28 pins, n’hi ha dos, els de la serigrafia blava -> “PWM current controlling stepping motor driver” (és el Sanyo, On Semiconductor també el té però amb 30 pins). El que em pensava. Molt interessant, a la caixa! “GLT41316”, SMD, 40 pins -> memòria RAM, 64K x 16 (G-Link). Segurament no en faré res, però me la guardo per si de cas. “Toshiba TMP95C061BF”, SMD, 100 pins -> Microcontrolador de 16 bits, 25MHz. Molt bona màquina, però per culpa de l’encapsulat segurament mai no en podré fer res. “Atmel AT93C46” -> Three wire serial EEPROM, 1K. Interessant, a la caixa. “M 016” -> Microchip SST25VF016B 16 Mbit SPI Serial Flash. Interessant, a la caixa. “A2023” i “C5611” -> 2SA2023 i 2SC5611, transistors complementaris, molta tensió i intensitat (60V/5A!), de Sanyo. Tan complementaris que comparteixen datasheet. Molt útils, me’ls quedo, amb radiador i tot.
És hora de fer servir l’aire calent per recuperar tot el que val la pena, la placa anirà a la deixalleria. Una bona colla de components que se’n van a la safata.
MORTS VIVENTS
Això ha estat tot pel que fa a l’autòpsia de la impressora. Però per avui no en tinc prou, no puc deixar-ho aquí. Les meves ànsies necromàntiques em demanen fer una cosa més… Reviure els morts! En aquest cas, faré servir l’eix que he guardat sencer. El tornaré a la vida, si més no intentaré animar-lo tot ficant-li corrent al cos, com el vell Frankenstein. A veure aquest especímen…
Com podeu veure, no hi he deixat gaire res, només el més bàsic: una estructura de planxa metàl·lica que aguanta el motor i un eix tornejat, per on corre el carro que portava el capçal i els cartutxos. També hi ha un motor per moure el carro. Porta un engranatge a l’eix que mou una corretja dentada, que està fixada al carro. Una politja boja a l’altre extrem del recorregut manté la corretja a lloc, i una molla la manté tensada. Res espectacular ni innovador, però sí perfectament efectiu.
A veure el motor: només hi ha una referència, “EM-329”, i li surten quatre cables que acaben en un connector. Evidentment és un motor pas a pas, i diria que bipolar pel fet que té quatre cables. Buscant la referència al Google no n’he trobat el datasheet, però sí que he trobat molta gent que el busca; sembla que no sóc pas el primer que es dedica a desmuntar impressores. Sense les característiques sempre és més difícil, però és igual, ja m’espavilo. En primer lloc tallo el connector, que no en faré res. I ara amb el tester miro la resistència entre els quatre cables, per trobar on van connectades les bobines. Entre l’1 i el 2 està obert, i entre el 3 i el 4 també. Per tant un circuit és entre l’1 i el 3, i l’altre entre el 2 i el 4. En tots dos casos he mesurat 10 ohms de resistència, un valor molt plausible per una bobina d’aquest estil. He dibuixat el croquis per no perdre’m, és aquest:
Separo els cables (és un multifilar pla) i n’estanyo les puntes, així ho podré provar bé. No tinc ni idea de la tensió que fa servir aquest motor, però ho puc provar. Tenint en compte que les tensions que donava la font d’alimentació de la impressora eren 5V i 41.8V, no deu ser cap altra que una d’aquestes. Com que provar-ho amb la més alta pot ser garantia de fum, seré prudent i començaré a 5V. Tenint en compte la resistència que he mesurat a cada bobina, la corrent no serà massa gran, 500mA (5V / 10 ohms = 0.5A, bàsic!). Amb la font d’alimentació regulada a 5V, faig les combinacions per moure el motor uns quants passos endavant i enrere (us heu llegit l’enllaç de la viquipèdia que us he posat abans, oi?). Per tant funciona bé a 5V, i ara què?
Doncs no se m’acut res més que muntar-hi el mòdul de l’L298 que us vaig presentar fa uns dies, i fer moure el carro amunt i avall. Vam deixar penjat provar-lo amb motors pas a pas, oi? Doncs ara és el moment. Recordem que l’L298 funciona perfectament dins els paràmetres d’aquest motor, fins a 45V i 2A per canal, mentre que aquí farem servir només 5V i 0.5A per canal. Tot bé, doncs, anem a cablejar tot el circuit. La part del motor no pot ser més senzilla: els cables 1 i 3 a una sortida del mòdul, el 2 i el 4 a l’altra. Com a cervell, tornaré a fer servir un Arduino, res més ràpid d’implementar (en realitat és un Boarduino, que va molt millor per fer muntatges en protoboards). Pel que fa al cablejat de l’Arduino, tornarem al primer que vam fer servir en aquella ocasió:
Pin Arduino
Pin mòdul
8
IN1
9
IN2
10
IN3
11
IN4
L’entrada de 5V va connectada a la sortida del regulador del mòdul, i la massa (GND) a la massa del mòdul. Mireu les fotos si teniu algun dubte.
Amb el hardware resolt, ara és el torn del software. Una mica més i em poso a escriure un programa amb l’IDE de l’Arduino, però quan l’he obert per fer-ho m’he adonat que hi ha un programa d’exemple que m’anirà de conya per fer la prova: es diu “Stepper_oneRevolution”, i el tenim a “exemples -> stepper”. Evidentment aquest programa fa ús de la llibreria “stepper” per a motors pas a pas. A la web de l’Arduino hi ha una tona d’informació al respecte, jo no comentaré res sobre aquest tema per no fer-me redundant. Ni tan sols penjaré el codi aquí, ja que tothom el té.
Malgrat que la prova ha funcionat a la primera, m’he adonat que el motor no acaba de tenir un funcionament prou bo, fa molt soroll i moviments erràtics, com si perdés alguns salts. Deu ser un problema de “setting”, probablement degut a la freqüència dels impulsos, o que no rep la corrent adient (recordeu que el xip que el controlava deia que era “PWM current controlling”?). Provaré “tunejant” alguns valors per acabar-ho de clavar. Una mica de prova i error m’han demostrat que amb 9V funciona millor que amb 5V, i que posar el valor de 90rpm al programa produeix millors resultats que els 60 que porta d’inici. Evidentment el motor no és de 200 passos per volta, però ja em va bé aquest valor per fer anar el carro amunt i avall.
És esgarrifós, els morts caminen de nou! Bé, no cal exagerar, només és l’eix X d’una impressora tornant a moure’s, però ha estat suficient per provar el mòdul de l’L298 en un motor pas a pas i sobre el terreny, en una aplicació pràctica. Aquest podria ser el primer pas d’un CNC de dos eixos per fer un plotter o quelcom semblant? El temps ho dirà…
Saciades les meves necessitats d’autòpsies i d’alçar els morts, m’acomiado fins una altra ocasió, espero que aquesta meva aventura us hagi estat de profit (instructiva) i no haver-me fet (massa) pesat. No deixeu de mirar totes les fotos al set del flickr.
INTRODUCCIÓ
Ja fa un temps que vaig desmuntar una vella impressora d’injecció de tinta HP Deskjet 610C. Estava espatllada, tenia la tapa trencada i el circuit flexible que va als capçals estava malmès. En vaig treure una bona colla de peces, però només vaig fer un parell de fotos abans de fer l’autòpsia i no la vaig documentar. Anteriorment ja havia desmuntat una DeskJet 600 o 660 (ara no ho recordo exactament) i tampoc ho vaig documentar; durant un temps me n’he penedit, però ara he trobat l’ocasió per redimir-me. En l’últim Mercat del Trasto de Torelló, vaig trobar una DeskJet 690C (molt semblant a les altres que acabo d’esmentar) tirada per terra, i no vaig resistir la temptació d’emportar-me-la cap a casa per fer una altra autòpsia, aquesta vegada documentada com ha de ser. A més, conec molt bé què hi ha dins un trasto d’aquests, i és material molt interessant i de bon aprofitar. Així que si voleu saber què s’hi pot trobar i com desmuntar-ho, seguiu llegint el reportatge.
Aquesta la vaig agafar de terra sense la tapa ni les safates on es posa el paper en blanc i on surt el paper imprès, que no serveixen per res, són només trossos de plàstic. Aquesta és la pinta que té tal com la poso sobre el marbre d’autòpsies: està una mica bruta i té algunes gotes d’aigua, és que començava a ploure quan la vaig recollir.
DESMUNTATGE
El primer que cal fer és treure totes les parts exteriors de plàstic que li resten, tapes, embellidors, etc. S’ha d’agraïr a HP que en aquesta ocasió només calgui un tornavís torx del 10 per a tots els cargols (a excepció de dos que hi ha a sota que són torx del 15), perquè no n’hi ha d’estranys. Traient la tapa del darrera veiem la placa principal, on hi ha quasi tota la electrònica en un sol circuit imprès.
A la tapa de davant hi trobem la primera peça interessant, un circuit amb dos botons i dos leds, amb un circuit flexible que el connecta a la placa principal. Si el guardo tot sencer em pot servir com a interfície per algun projecte; només em caldrà tallar una part de la tapa de plàstic a mida amb la Dremel.
La impressora, despullada de les seves cobertes, ens revela la seva autèntica essència: una bona pila de mecanismes, motors, i ben poca cosa més. Amb una mica de paciència i el tornavís que ja us he dit, es poden anar retirant totes les peces, de mica en mica. En aquesta foto es pot veure tot l’especejament, a excepció de cobertes de plàstic i tapes metàl·liques. No tot és útil pels nostres projectes, però serveix perquè us feu una idea de tot el que fa falta per fer una impressora d’injecció barata (amb tot el que porta, com pot costar menys que els dos cartutxos de recanvi? Quin misteri!). Per cert, el primer que hem de fer és treure els cartutxos, o ens embrutarem de valent!
QUÈ EN PODEM TREURE?
De totes les peces, les úniques que poden tenir alguna utilitat per mí són aquestes.
Hi tenim: la placa mare (de la que podrem treure alguna cosa més, ja veureu més endavant), un motor de corrent contínua força gran, dos motors pas a pas (un d’ells prou gran), i alguns mecanismes com pinyons, corretges, molles, eixos, rodetes, etc. Les rodes de tracció del paper són excepcionalment bones per fer robots, ja que tenen molt “grip”; i als petits circuits hi ha components interessants, com un sensor òptic que fa d’encoder lineal junt amb una tira de plàstic impresa, o un polsador que servia per detectar que hem obert la tapa. Els cargols sempre els guardo.
No cal oblidar que hem de reciclar tot el que no ens hem quedat. Ho he separat en dos pilots, un pel ferro i un altre pel plàstic. Un viatge a la deixalleria serà el penúltim pas d’aquesta autòpsia.
ENGINYERIA INVERSA
Fins aquí és on arribaria una autòpsia normal, però avui vull fer alguna cosa més; ja he aprofitat motors, corretges i algun component electrònic, però encara no en tinc prou. La placa mare serà víctima del decapador, per extreure’n els components interessants; segurament la feina més gran serà trobar els datasheets per internet. Anem a fer-li una ullada a veure aquestes referències… un moment! Oi que us he dit que en vaig destripar una de semblant fa un temps? A veure si trobo la placa que en vaig treure i, ja posats, reciclo els components de totes dues! De la més antiga no en queda ja res…
Aquesta sí que és bona! Les dues plaques són ben iguals, però alguns components tenen denominacions diferents. Us poso la llista a la taula següent, els xips que estan a la mateixa fila es troben als mateixos llocs i en les mateixes quantitats, o sigui que deuen fer o ser el mateix. Són les denominacions dels integrats que em criden més l’atenció.
Placa 1 (DeskJet 690)
Quantitat
Placa 2 (DeskJet 610)
SC79212D
12
210895
LM339D
2
BA10339F
LM324D
1
LM324
24C02
1
24C02
9955
1
76105
SC79199FN
1
SC79213
M514260C
1
HY514260B
3055
2
75307D
1818-6684
1
1818-7830
1RM7-0002
1
1RM7-0002
Com podeu veure, només algunes de les denominacions són iguals o semblants, la resta són completament diferents. Això és una cosa que em té intrigat no només per aquest cas, podria ser que alguns fabricants canviïn les denominacions per “despistar”? O realment són xips diferents?
Fem una ullada per la xarxa, a veure què trobem:
SC79212D / 210895. No he trobat res coherent, semblen circuits “xinos”. Suposo que per la quantitat que n’hi ha i cap on van les pistes del circuit són una mena de drivers per als cartutxos d’impressió, possiblement arrays de transistors posats en Darlington per donar una bona tensió i intensitat als injectors. Crec recordar que vaig llegir en algun lloc que els cartutxos s’alimenten a 30V o alguna cosa semblant, massa per un petit microcontrolador, evidentment; per això caldrien tots aquests drivers.
LM339D / BA10339F. Aquest era més fàcil a priori, i en efecte he trobat uns quants datasheets de diferents fabricants, és un comparador de voltatges quàdruple.
LM324D / LM324. També era fàcil, són quatre amplificadors operacionals dins el mateix encapsulat.
24C02. Com ja suposava, és una petita memòria EEPROM amb interfície sèrie, que posen al mercat diversos fabricants.
9955 / 76105. He trobat un datasheet de Fairchild que diu que el NDS9955 és un “Dual N-Channel Enhancement Mode Field Effect Transistor”, és a dir, dos mosfets de canal N al mateix encapsulat. Com que té una certa lògica, m’ho creuré de moment. Amb l’altra denominació he trobat un tal HUF76105DK8, també de Fairchild, que sembla ser si fa no fa el mateix; també n’hi ha un de marca Intersil molt igual. Molt utilitzable, certament. Em comença cridar l’atenció una dada recurrent en totes aquestes fulles de dades, i són els famosos 30V; surten en aquestes i en les dels “LM” de dalt.
SC79199FN / SC79213. No he trobat res, com ja em pensava. Crec que pel tipus d’encapsulat podria ser un microcontrolador, sembla que és de Motorola.
M514260C / HY514260B. Una memòria RAM, com ja sospitava; d’Oki la primera i Hyundai la segona (Hitachi també la fabrica, pel que sembla). Són de mal aprofitar, necessiten massa components externs per funcionar com cal.
3055 / 75307D. Amb la segona denominació em surt un tal HUF75307D3S, un mosfet de canal N amb molta canya (15A 55V), molt aprofitable, llàstima que sigui SMD! De totes maneres no el descarto, ja que l’encapsulat és prou gran com per treballar-hi amb facilitat.
1818-6684 / 1818-7830. He trobat alguna cosa, però no em quadra. Em sembla que és un altre cas de xip propietari / pirata / fantasma / disfressat.
1RM7-0002. Ni idea, com el de sobre. Quan busques el datasheet i vas a parar a una pàgina de proveïdors xinesos que diuen que tenen estoc, malament! No el podré aprofitar si no se què és, i està molt clar que és un xip propietari de HP, per tant no cal ni provar-ho, només deu servir per impressores (un controlador amb memòria pels caràcters?). A més, amb aquest encapsulat, què en faria?
Pel que fa a la resta de components, s’ha de fer una tria: els passius com resistències i condensadors, no tenen cap gràcia en SMD, el cristall si que pot ser-me útil. Pel que fa als connectors, no són massa útils, només em quedo el d’alimentació. Si els condensadors electrolítics i les bobines tenen les potes prou llargues una vegada alliberats de la placa, encara els podré aprofitar; però la resta, juntament amb la placa, a la deixalleria.
Com veieu, no és un gran botí. Les peces que no he pogut identificar ja ni les separo de la placa, i les que n’he trobat el datasheet les guardo per si mai em fan falta… Així és com he arribat a tenir milers de components reciclats que utilitzo constantment als meus projectes!
Recordeu, el que queda de les plaques a la deixalleria!
I pel darrere!
El panell de control i la PCB principal
El material mecànic mai no falta: cargols, molles, engranatges, rodes…
Més mecànica: eixos, corretges, rodes de goma…
Aquest és el disc que us deia. Potser haureu de posar la foto a mida real per poder gaudir de la resolució amb la que van imprimir les línies de la part exterior.
A l’altra cara veiem la placa del sensor i, darrera, l’inversor pel CCFL. És la placa que porta el transformador i els components grossos.
Desmuntant la primera tapa del carro ja en podem alliberar el CCFL i l’inversor. Això millor ho guardo tot junt.
Un detall de la placa del sensor. No es veu perquè es troba a l’altre costat, mirant cap endins. A sobre podeu observar que un dels miralls està trencat.
EL TALLERET 