Autòpsia d’un escàner

Avui tindré la sort de treure les tripes d’un vell escàner a color que he obtingut per cap preu (estava literalment tirat a terra, el cost ha estat zero) al mercat del trasto. És una sort per algú com jo que hi hagi aquesta gran oportunitat d’obtenir peces barates per les meves invencions.

Posem-nos doncs, mans a la obra amb una mica de desconstrucció.

la víctima

En primer lloc, us presento la víctima de l’autòpsia: un vell escàner en color de marca Primax; com podeu veure el tamany és inmens. Això es deu probablement al fet que incorpora la font d’alimentació (els nous porten un transformador fora de l’aparell) i que el llum el fa un tub fluorescent T5 de 8W com els que es poden trobar en tants llums de la nostra llar. Aquests tubs fluorescents van ser substituïts fa molt de temps als escàners i les fotocopiadores per tubs de càtode fred -o CCFL-, molt més prims i que es fan a mida. També són tan durables que en principi no calen recanvis, i a més poden arribar a ser molt fidels cromàticament. No em deixeu que m’enrotlli més i anem per feina.

el llum funcionaleds del frontal

El primer que farem serà una prova ràpida. No em refereixo a escanejar fotos ni res semblant. No crec que corrin drivers per XP o Linux d’un dinosaure (per gros i antic) com aquest; a més, ja en tinc un, d’escàner. Aquest s’ha de destripar. Endollant-lo m’adono que el fluorescent funciona, s’ha encès; també els dos leds que hi ha al frontal de la carcassa, indicant que està a punt per començar a treballar. Amb això en tinc prou, si hi ha algun altre component cremat ja ho descobriré.

sense tapa

Agafem les eines i comencem a desmuntar. Obrint la carcassa ja podem veure que la electrònica és antiga, de principis o meitats dels noranta possiblement. Això és una bona notícia, doncs vol dir que hi haurà molts components poc integrats i possiblement de muntatge “through-hole” i no SMD que ens aniran molt bé. També es nota que és antic perquè no s’hi fan servir cargols de caps estranys, philips i allen, només.

la font

A primera vista ja podem distingir tots els mecanismes amb prou claredat. La font d’alimentació a una banda de la carcassa, en un sol circuit allargat. Tot aquí és molt fàcil d’identificar si sabem què és una font conmutada: connector, fusible, transformadors, ponts de diodes, condensadors de gran tamany (hem d’anar amb compte després d’haver-lo engegat, poden estar plens!), transistors de potència, i uns quants reguladors coneguts amb els radiadors corresponents al final de tot. Aquesta font ens interessa sencera si funciona bé, tot depèn de quines sortides tingui el cable en el que acaba, segurament 5V i 12V, potser 3.3V o alguna més de negativa. Després ho mirem amb el tester.

el carroreactància

A l’altra banda de la carcassa crida l’atenció un carril metàl·lic pel que corre un carro que porta el llum i el sensor òptic. S’hi poden veure els miralls de l’òptica, el tub fluorescent, i la reactància perquè s’encengui. El carretó el desmuntarem després i el veurem amb més detall, anem a veure la guia per la que corre i el preciós motor pas a pas que el mou a través d’una corretja dentada.

motormecanisme

Aquí hi ha una petita etapa reductora formada per dos engranatges i una corretja més petita. Suposo que es tracta de donar més resolució reduïnt el moviment del carro amb cada moviment del motor, i no pas d’augmentar el parell del motor, que per la seva mida crec que deu tenir força de sobres. Les peces mecàniques es veuen bones, els eixos són robusts i encara estan ben greixats; el carro que hi corre al damunt porta casquets de bronze, quanta qualitat! Amb els anys que té encara no fan joc, les unions, tot i que potser no ha tingut gaire ús.

fotocèl·lula

Al final del recorregut del carro veiem que hi ha un petit sensor òptic (emissor i receptor formant una barrera) que actúa com a final de carrera, per “aparcar” el carro quan arriba al final del seu moviment i perquè no es cremi el motor intentant fer-lo moure quan ja no es pot més. També serà molt útil. El carro amb el sensor òptic passa les dades al “cervell” de la màquina amb un cable pla que es fica cap a sota la carcassa. Després tornem al carro i mirem el sensor òptic i totes les peces que porta.

Hi ha una petita placa al frontal que porta dos leds que encara funcionen. Són els indicadors de l’estat del trasto. També els faré servir un dia o un altre.

darrereconnexionsel connector misteriós

A la part del darrere hi ha un connector tipus DB femella que no sé per què devia servir. Potser per actualitzar el firmware? Per alguna funció especial de la placa que desconec? No crec que fos per passar les dades a l’ordinador, amb aquesta finalitat ja hi ha un connector tipus impressora de port paral·lel, amb el seu homòleg per fer de pont al costat. Per casualitat resulta que s’hi pot endollar un joystick per a PC que tinc per aquí. Això ja em comença a donar males idees…

la placaun vell conegut

A la part inferior, i desmuntant una tapa metàl·lica, podem accedir al cervell de l’electrònica: una placa amb tot el necessari per anomenar-ne ordinador. Un vell conegut, el micro 8031, sembla portar les regnes de l’aparell (això em recorda els meus vells temps de microcontroladors: MOV A,B); hi veiem una eprom (si, amb una sola E, de les dels raigs UVA per esborrar-les!) que deu portar el firmware -la ROM del micro-, els connectors per al port paral·lel del PC, controladors de motors… això és una vinya! Tots els components són fàcils d’identificar i reciclar, i fins i tot els SMD són reaprofitables, menys un que sembla específic per aquest aparell (el més gros).

el carrofiltressensor

Tornem ara al carro. Aquest conté una petita curiositat, un motor mou uns filtres de colors que semben passar per davant del sensor òptic; això vol dir que aquest trasto devia ser d’aquells tan lents que havien d’escanejar 3 vegades la imatge, una per cada color primari, i llavors unir-les en una de sola per software. Això es pot desmuntar tot d’una peça, se’n pot fer algun trasto curiós, com un filtre de colors per una bombeta o un led (fins i tot una webcam estil 70s?). Aquí tot són miralls (molt bruts), mecànica (aprofiarem politges, corretges i demés) i una placa electrònica tan específica amb el sensor que poc se’n pot treure si no és algun component sense importància. Una cosa que puc aprofitar sencera és el tub fluorescent amb la seva reactància, funciona perfectament.

més botí

Ha estat molt interessant aquesta mena de viatge al passat, un escàner retro de quan les coses es feien bé (aquest trasto devia valer més de 100.000 pts, el que seria ara potser 700 o 800 euros), i amb molta cosa per aprofitar. Tinc moltes idees al cap, a veure quina serà la primera de prendre forma…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s