Autòpsia HP Deskjet 690C

INTRODUCCIÓ
Ja fa un temps que vaig desmuntar una vella impressora d’injecció de tinta HP Deskjet 610C. Estava espatllada, tenia la tapa trencada i el circuit flexible que va als capçals estava malmès. En vaig treure una bona colla de peces, però només vaig fer un parell de fotos abans de fer l’autòpsia i no la vaig documentar. Anteriorment ja havia desmuntat una DeskJet 600 o 660 (ara no ho recordo exactament) i tampoc ho vaig documentar; durant un temps me n’he penedit, però ara he trobat l’ocasió per redimir-me. En l’últim Mercat del Trasto de Torelló, vaig trobar una DeskJet 690C (molt semblant a les altres que acabo d’esmentar) tirada per terra, i no vaig resistir la temptació d’emportar-me-la cap a casa per fer una altra autòpsia, aquesta vegada documentada com ha de ser. A més, conec molt bé què hi ha dins un trasto d’aquests, i és material molt interessant i de bon aprofitar. Així que si voleu saber què s’hi pot trobar i com desmuntar-ho, seguiu llegint el reportatge.

Aquesta la vaig agafar de terra sense la tapa ni les safates on es posa el paper en blanc i on surt el paper imprès, que no serveixen per res, són només trossos de plàstic. Aquesta és la pinta que té tal com la poso sobre el marbre d’autòpsies: està una mica bruta i té algunes gotes d’aigua, és que començava a ploure quan la vaig recollir.

Impressora 1

DESMUNTATGE
El primer que cal fer és treure totes les parts exteriors de plàstic que li resten, tapes, embellidors, etc. S’ha d’agraïr a HP que en aquesta ocasió només calgui un tornavís torx del 10 per a tots els cargols (a excepció de dos que hi ha a sota que són torx del 15), perquè no n’hi ha d’estranys. Traient la tapa del darrera veiem la placa principal, on hi ha quasi tota la electrònica en un sol circuit imprès.

Impressora 3 Impressora 6 Impressora 7

A la tapa de davant hi trobem la primera peça interessant, un circuit amb dos botons i dos leds, amb un circuit flexible que el connecta a la placa principal. Si el guardo tot sencer em pot servir com a interfície per algun projecte; només em caldrà tallar una part de la tapa de plàstic a mida amb la Dremel.

Impressora 2 Impressora 5

La impressora, despullada de les seves cobertes, ens revela la seva autèntica essència: una bona pila de mecanismes, motors, i ben poca cosa més. Amb una mica de paciència i el tornavís que ja us he dit, es poden anar retirant totes les peces, de mica en mica. En aquesta foto es pot veure tot l’especejament, a excepció de cobertes de plàstic i tapes metàl·liques. No tot és útil pels nostres projectes, però serveix perquè us feu una idea de tot el que fa falta per fer una impressora d’injecció barata (amb tot el que porta, com pot costar menys que els dos cartutxos de recanvi? Quin misteri!). Per cert, el primer que hem de fer és treure els cartutxos, o ens embrutarem de valent!

Impressora 8

QUÈ EN PODEM TREURE?
De totes les peces, les úniques que poden tenir alguna utilitat per mí són aquestes.

Impressora 9

Hi tenim: la placa mare (de la que podrem treure alguna cosa més, ja veureu més endavant), un motor de corrent contínua força gran, dos motors pas a pas (un d’ells prou gran), i alguns mecanismes com pinyons, corretges, molles, eixos, rodetes, etc. Les rodes de tracció del paper són excepcionalment bones per fer robots, ja que tenen molt “grip”; i als petits circuits hi ha components interessants, com un sensor òptic que fa d’encoder lineal junt amb una tira de plàstic impresa, o un polsador que servia per detectar que hem obert la tapa. Els cargols sempre els guardo.

Impressora 11 Impressora 12

No cal oblidar que hem de reciclar tot el que no ens hem quedat. Ho he separat en dos pilots, un pel ferro i un altre pel plàstic. Un viatge a la deixalleria serà el penúltim pas d’aquesta autòpsia.

ENGINYERIA INVERSA
Fins aquí és on arribaria una autòpsia normal, però avui vull fer alguna cosa més; ja he aprofitat motors, corretges i algun component electrònic, però encara no en tinc prou. La placa mare serà víctima del decapador, per extreure’n els components interessants; segurament la feina més gran serà trobar els datasheets per internet. Anem a fer-li una ullada a veure aquestes referències… un moment! Oi que us he dit que en vaig destripar una de semblant fa un temps? A veure si trobo la placa que en vaig treure i, ja posats, reciclo els components de totes dues! De la més antiga no en queda ja res…

Impressora 13 Impressora 14

Aquesta sí que és bona! Les dues plaques són ben iguals, però alguns components tenen denominacions diferents. Us poso la llista a la taula següent, els xips que estan a la mateixa fila es troben als mateixos llocs i en les mateixes quantitats, o sigui que deuen fer o ser el mateix. Són les denominacions dels integrats que em criden més l’atenció.

Placa 1 (DeskJet 690) Quantitat Placa 2 (DeskJet 610)
SC79212D 12 210895
LM339D 2 BA10339F
LM324D 1 LM324
24C02 1 24C02
9955 1 76105
SC79199FN 1 SC79213
M514260C 1 HY514260B
3055 2 75307D
1818-6684 1 1818-7830
1RM7-0002 1 1RM7-0002

Com podeu veure, només algunes de les denominacions són iguals o semblants, la resta són completament diferents. Això és una cosa que em té intrigat no només per aquest cas, podria ser que alguns fabricants canviïn les denominacions per “despistar”? O realment són xips diferents?

Fem una ullada per la xarxa, a veure què trobem:
SC79212D / 210895. No he trobat res coherent, semblen circuits “xinos”. Suposo que per la quantitat que n’hi ha i cap on van les pistes del circuit són una mena de drivers per als cartutxos d’impressió, possiblement arrays de transistors posats en Darlington per donar una bona tensió i intensitat als injectors. Crec recordar que vaig llegir en algun lloc que els cartutxos s’alimenten a 30V o alguna cosa semblant, massa per un petit microcontrolador, evidentment; per això caldrien tots aquests drivers.
LM339D / BA10339F. Aquest era més fàcil a priori, i en efecte he trobat uns quants datasheets de diferents fabricants, és un comparador de voltatges quàdruple.
LM324D / LM324. També era fàcil, són quatre amplificadors operacionals dins el mateix encapsulat.
24C02. Com ja suposava, és una petita memòria EEPROM amb interfície sèrie, que posen al mercat diversos fabricants.
9955 / 76105. He trobat un datasheet de Fairchild que diu que el NDS9955 és un “Dual N-Channel Enhancement Mode Field Effect Transistor”, és a dir, dos mosfets de canal N al mateix encapsulat. Com que té una certa lògica, m’ho creuré de moment. Amb l’altra denominació he trobat un tal HUF76105DK8, també de Fairchild, que sembla ser si fa no fa el mateix; també n’hi ha un de marca Intersil molt igual. Molt utilitzable, certament. Em comença cridar l’atenció una dada recurrent en totes aquestes fulles de dades, i són els famosos 30V; surten en aquestes i en les dels “LM” de dalt.
SC79199FN / SC79213. No he trobat res, com ja em pensava. Crec que pel tipus d’encapsulat podria ser un microcontrolador, sembla que és de Motorola.
M514260C / HY514260B. Una memòria RAM, com ja sospitava; d’Oki la primera i Hyundai la segona (Hitachi també la fabrica, pel que sembla). Són de mal aprofitar, necessiten massa components externs per funcionar com cal.
3055 / 75307D. Amb la segona denominació em surt un tal HUF75307D3S, un mosfet de canal N amb molta canya (15A 55V), molt aprofitable, llàstima que sigui SMD! De totes maneres no el descarto, ja que l’encapsulat és prou gran com per treballar-hi amb facilitat.
1818-6684 / 1818-7830. He trobat alguna cosa, però no em quadra. Em sembla que és un altre cas de xip propietari / pirata / fantasma / disfressat.
1RM7-0002. Ni idea, com el de sobre. Quan busques el datasheet i vas a parar a una pàgina de proveïdors xinesos que diuen que tenen estoc, malament! No el podré aprofitar si no se què és, i està molt clar que és un xip propietari de HP, per tant no cal ni provar-ho, només deu servir per impressores (un controlador amb memòria pels caràcters?). A més, amb aquest encapsulat, què en faria?

Pel que fa a la resta de components, s’ha de fer una tria: els passius com resistències i condensadors, no tenen cap gràcia en SMD, el cristall si que pot ser-me útil. Pel que fa als connectors, no són massa útils, només em quedo el d’alimentació. Si els condensadors electrolítics i les bobines tenen les potes prou llargues una vegada alliberats de la placa, encara els podré aprofitar; però la resta, juntament amb la placa, a la deixalleria.

Impressora 16

Com veieu, no és un gran botí. Les peces que no he pogut identificar ja ni les separo de la placa, i les que n’he trobat el datasheet les guardo per si mai em fan falta… Així és com he arribat a tenir milers de components reciclats que utilitzo constantment als meus projectes!

Impressora 17

Recordeu, el que queda de les plaques a la deixalleria!

Espero que us hagi agradat aquesta autòpsia, aviat en faré més. Com sempre, teniu totes les fotos penjades al flickr.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s