La pletina de cassette

L’altre dia vaig trobar en un carreró prop de casa, tirats a terra entre uns matolls, dos components d’un vell equip de música modular Aiwa. Hi havia la pletina de cassette, de dues pletines, i el reproductor de CD, amb una safata per a 3 CDs. A continuació us explicaré una mica el que he trobat a dins de la pletina de cassette, ja que la vaig desmuntar per treure’n peces útils, o el que jo n’anomeno “autòpsia”. El reproductor de CD el deixem per un altre dia.

cassette 01 cassette 02 cassette 12

En primer lloc, en una primera inspecció visual de l’exterior, m’adono que les tapes de les pletines no funcionen massa bé, no sempre es tanquen o s’obren en accionar-les. També veig que a darrera no té els connectors estàndar RCA d’entrada i sortida, ni el típic cable amb clavilla per a l’alimentació de la xarxa; en comptes d’això surt un sol cable pla. Això vol dir que aquest equip no era tan modular com d’altres, ja que aquests dos components que he trobat de res no serveixen sense l’amplificador, que és el que controla totes les peces, i el que conté la font d’alimentació. Aquest és el primer motiu per desmuntar la pletina i recuperar-ne les peces, enlloc d’intentar fer-la funcionar. Un altre motiu és que ocupa molt d’espai, i per últim… a qui li podria interessar fer servir cassettes avui en dia? a mi no! La referència de la pletina, per qui li pugui interessar, és FX-WZ7000. Calculo que deu ser de principis dels noranta, ja té una edat. No ens equivoquem, però, que en aquesta època aquests equips sonaven espectacularment! Procedim doncs a obrir la carcassa amb el tornavís.

cassette 03

El primer que ens sobta és que es pot obrir la carcassa amb un simple tornavís philips; avui en dia se les empesquen totes perquè no puguis obrir el que compres, quina llàstima! Treiem la tapa metàl·lica i ens trobem amb una caixa eminentment buida (no em sorpèn; de fet, pesava molt poc). Hi ha una placa de circuit al fons i una altra entre les dues pletines, a la part del darrera del frontal, on hi ha tots els mecanismes. El cable que ve de fora, que es connectava a l’amplificador, ve a parar a aquesta primera placa. Les dues plaques s’uneixen amb un connector a 90º, i hi ha altres cables fins a les plaques petites que hi ha al costat dels motors.

cassette 06 cassette 07

Acabo de desmuntar la carcassa, alliberant la placa del fons i separant el frontal. La part del frontal conté tots els mecanismes i tots els components interessants; aquesta placa més gran no té gaires components importants, fent-li una primera ullada. El que sí que sorprèn és veure que la placa és només d’una cara; a més els components estan molt separats, i es troba plena de ponts molt ben identificats. Molt útil per reparar-la, de nou sento una mica de nostàlgia, això avui en dia és impensable. Per la part de sota, on hi ha les pistes, hi ha uns quants components en SMD, però pocs. L’únic xip que podria tenir una mica de gràcia sembla totalment propietari, exclusiu per la mena de tasques que ha de fer, i per tant molt poc reutilitzable. Passo a la part del frontal a veure si hi ha quelcom més útil.

cassette 04 cassette 05

El frontal és més interessant des del punt de vista mecànic que electrònic. Hi ha una bona feina a desmuntar-ho tot, però és una cosa que m’agrada molt fer. Em distrec mirant amb atenció cada detall, pensant el perquè van fer les coses així o aixà; la complexitat d’alguns dissenys mecànics és una cosa que m’ha meravellat sempre. Les dues pletines són gairebé idèntiques; només per petits detalls podem veure que una de les dues és grabadora, a més de reproductora. Les dues són auto-reverse, i estan formades per infinitat de peces, molles, eixos i engranatges.

cassette 08

Desmuntant els dos mecanismes bessons del frontal, revelem la placa central, formada per dues plaques interconnectades. Les desmunto per adonar-me que hi ha una cosa molt interessant: un display fluorescent de buit o VFD. Porta el seu propi driver; seria genial treure els dos components i aconseguir fer-lo funcionar en algun projecte, fora d’aquí. La resta són només polsadors per controlar la pletina des dels botons del frontal i alguns condensadors i resistències.

cassette 09 cassette 11

Atacar la part més complexa és la que ens aporta més components d’un cert interès: un motor i un solenoide per cada pletina, a més d’un sensor d’efecte hall. Em crida l’atenció que del motor en surten quatre cables i no dos, i això deu voler dir que és un motor pas-a-pas… molt interessant! A part d’això, només hi ha uns quants polsadors, i ben poca electrònica més; sobretot en surten corretges, engranatges, i molles. Algun connector més amb cable i gairebé res més. Una gran obra d’enginyeria mecànica, però no és això el que busco quan desmunto aparells.

cassette 13 cassette 14

En resum, el botí consisteix bàsicament en dos motors pas-a-pas, dos solenoides, dos sensors d’efecte hall, un VFD amb el seu driver, una bona colla de polsadors, tres o quatre imants, i un pilot de rodetes, eixos, cargols, corretges i molles.

Ens trobem aviat amb l’autòpsia del reproductor de CD, o amb qualsevol altre parida.

Com sempre, el joc de fotos sencer al flickr.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s