Menjar pels peixos

Falten dos dies per marxar de vacances i algú diu a casa: “Qui donarà menjar als peixos mentre som fora?”. És un detall que no havíem tingut en compte, tot pensant en maletes, el viatge… Li podríem demanar a algun familiar que vingui una vegada al dia durant deu dies, només per tirar quatre boles de menjar a l’aquari. Sembla una feina massa pesada per demanar-li a algú que la faci, i alhora és prou senzilla i repetitiva perquè es pugui automatitzar. “No us preocupeu, jo me n’encarrego”, vaig dir. I aquí comença aquest projecte. S’ha de fer ràpid i ha de ser fiable (ens hi va la vida dels peixos), però no requereix res més.

EL MECANISME
Com sempre, començo per visitar les caixes on guardo el material que em pot ser útil. Tinc unes quantes idees al cap, però les podré fer o no en funció del que trobi, o sigui que no em vull limitar a una sola possibilitat. Això és el que he trobat:

102_0122

102_0123 102_0124

Un pot de plàstic i un servo de ràdio-control. El primer no té res d’especial, però el segon sí, i em sembla que cal que ho expliqui una mica. Si us hi heu fixat i sabeu una mica de servos o de ràdio-control, us haureu adonat que aquest servo només té dos cables, enlloc dels tres habituals. Això és perquè fa molt de temps el vaig modificar perquè funcionés amb rotació contínua, és a dir, perquè pugui donar voltes i més voltes, com un motor normal però més a poc a poc. Se li havia espatllat l’electrònica i el seu funcionament era molt erràtic, no servia per res en el context d’un aparell ràdio-controlat. Li vaig fer la modificació, però no tal com s’explica a tantes webs de robòtica; jo ho vaig fer a sac. Una vegada eliminat el topall de plàstic que evita el gir complet, no em vaig limitar a unir els cables del potenciòmetre, ni a soldar-hi resistències. Vaig treure tota la placa electrònica, el potenciòmetre, i fins i tot el cable de senyal i el connector. Llavors vaig soldar els dos cables d’alimentació directament al motor, de manera que el que tenim aquí només és un petit motor amb una etapa reductora d’engranatges de plàstic, tot plegat dins el cos d’un servo. Res més.

I què en pretenc fer, d’això? De moment la idea és posar el menjar dels peixos dins el pot. Una tapa transparent ens permetrà veure quant menjar hi ha, a dins. En aquesta tapa hi haurà un forat perquè caigui el menjar a l’aquari. I caurà quan el servo faci girar el pot, així de fàcil. Més endavant ja em preocuparé de fer el control de tot plegat, de moment començo amb la feina “mecànica”.

102_0125

102_0126

102_0128 102_0129

102_0131

La tapa transparent prové d’un altre envàs, i l’he enganxat amb adhesiu enlloc de la tapa opaca original, que he retallat, amb cutter i tisores. He fet un forat a la base del pot, i he buscat un cargol de la mida adient a la caixa de cargolets recuperats. Amb aquest he unit el pot a l’eix del servo, i hi he posat una mica de cola perquè no es pugui afluixar. Com podeu veure a les fotos, hi ha els cables de la font d’alimentació que treuen el cap, per aquí. Això és perquè he provat tot el conjunt, i funciona perfectament. Pel que recordo, els servos solen funcionar entre 4.8V i 6V. Hi ha poca diferència de velocitat en el gir entre les dues tensions, però decideixo fer servir la més alta, ja que segurament em donarà més garanties de moure la càrrega de menjar sense problemes, ja que el motor tindrà més parell a 6V que no pas a una tensió menor.

COMPTAR EL TEMPS
El següent pas és controlar-ho tot plegat. El més lògic és fer un temporitzador, que ha de controlar dos temps com a mínim. Un de 24 hores per engegar-se cada dia al mateix moment (aquí la precisió no és important, tant hi fa que els peixos mengin uns segons -o minuts- abans o després). Hi ha d’haver un segon temps pre-fixat, que és el temps durant el qual el servo girarà. Aquest ja és una mica més important, doncs d’aquest en depèn la quantitat de menjar que rebin els peixos (precisament els peixos són famosos per menjar tot el que poden fins que esclaten). He comptat uns cinc segons aproximadament per fer una volta completa.

Abans he dit com a mínim dos temps perquè hi ha un tercer temps que se m’acut: el de funcionament del llum i de la bomba d’aigua. Aquests aparells funcionen a tensió de xarxa (230Vac 50Hz), o sigui que controlar-los amb un circuit significaria fer servir relés o treballar amb tensions molt elevades, i això podria complicar el circuit. Com que no tinc massa temps, se m’acut una solució més fàcil: un programador mecànic.

102_0133

Això també ho tenia per baix en una caixa, crec recordar que prové d’un sistema de rec de jardí. El seu funcionament és molt elemental, quan s’endolla va girant mica en mica, fent una volta per dia. A la part exterior de la roda que gira hi ha unes palanquetes, cadascuna representa el temps proporcional (un quart d’hora cadascuna). En funció de si les deixem posades amunt o avall, l’aparell dóna o no dóna corrent a l’endoll femella que porta. Jo he pujat la meitat de les palanques, de manera que hauria de donar un cicle de 12 hores de corrent (és a dir, llum encès i bomba en funcionament), i 12 hores sense (llum i bomba parats). Aquest és el cicle que fem anar aquí casa manualment, si fa no fa.

102_0135

Però com que no podia ser tant fàcil, i menys quan falta tant poc per haver-ho de tenir a punt, surten els problemes. Resulta que el programador estava espatllat, per això el devia tenir per aquí (sort que ho he provat). En fi, que em toca arreglar-lo.

102_0136 102_0137

L’he hagut de desmuntar per saber el què passa, us en deixo les fotos per si teniu curiositat. Pel que sembla hi havia una peça de plàstic trencada a la roda del frontal, la que conté les palanques. Això feia que no s’aguantés a lloc prou fort per poder activar l’interruptor al moment que la palanca el tocava (just al moment que s’havia de commutar el cicle d’encesa), i la roda sencera saltava sense que es produís el contacte. Ho he arreglat tornant a muntar l’aparell, tot fixant millor la roda amb les pestanyes que havien quedat soltes. He fet la prova i ja funciona. Un altre tema resolt, però unes hores menys…

Ara que ja tinc un aparell que encendrà el llum i la bomba durant la meitat del dia, em falta el circuit que faci girar el servo més o menys cinc segons cada dia a la mateixa hora. He pensat que el circuit el puc alimentar amb un transformador que he trobat (a la caixa, sí!), que em sembla que era d’un router. Si el transformador el connecto a la sortida del temporitzador mecànic, ja tindré el que em donarà corrent cada 24 hores. Així, el circuit serà més senzill, ja que només haurà de comptar els cinc segons un sol cop, cada vegada que rebi alimentació.

102_0153

Veient-ho tan fàcil, he començat a fer esquemes amb transistors, fins que m’he adonat que estava anant contra tota lògica. Quan es parla de temporitzadors, la resposta és 555, sempre. O sigui que em deixo d’orgues i dibuixo el circuit d’un disparador d’un sol cop amb el famós integrat. El càlcul del temps és molt aproximat, però deixo l’afinació per més endavant. També tinc el dubte de si el disparador (trigger) a massa (GND) funcionarà o m’anirà disparant la sortida contínuament. Ho he de provar, ara fa temps que no remeno el 555 en aquest mode.

Encara he de comprovar un parell de coses, per les que només fa falta el tester. La primera és la tensió que dóna el transformador; diu que són 12V, però d’aquests aparells no te’n pots refiar. Ho he mesurat i dóna 12.06V, sorprenentment semblant al que hauria de ser, i dins els paràmetres del 7806 que em baixarà a 6V, i que tenia en un calaixet d’una capsa anomenada “reguladors linials”, entre les caixes de “integrats analògics”. Regla número u de l’aficionat a l’electrònica: components no en tens mai prou.

A l’etiqueta del transformador diu que pot donar fins a 1A, o sigui que per corrent no serà. El següent paràmetre que cal comprovar és el consum del servo, per saber si el puc penjar directament del 555 o em farà falta un altre transistor. Alhora em permetrà saber si el regulador s’escalfarà gaire. He mesurat 120mA a 6V en funcionament, no tindré cap problema. Inclús intentant aturar el gir del servo, la corrent no puja gaire més. Si no recordo malament, el 555 pot donar 200mA, o sigui que tinc un bon marge. I pel que fa al regulador, ni se n’adonarà; el tenia en format TO-220, o sigui que serà 1A, el límit. Abans de fer alguna beneiteria, comprovo els paràmetres als datasheets, i m’adono que encara tinc la memòria prou bé, de moment. Hora de protoboard!

102_0140

102_0142

He de confessar que aquesta fase em va portar més problemes dels esperats. Fins que no vaig canviar el 555 per un altre ho vaig muntar i desmuntar tot dues vegades, i repassar mil cops. Resulta que tenia el xip fotut, i jo anar-hi donant voltes! Bé, un xip a la paperera i a provar-ho de nou: ja funciona! El problema és que no para de donar voltes, es va disparant. El que em temia, posar el disparador a GND ha estat mala idea. La solució és tan senzilla com posar-hi un petit condensador que, una vegada s’ha omplert, deixa de donar GND al disparador i es deixa d’activar el temporitzador. Això ja pita! Veig que el temps dels cinc segons és força precís, i el servo fa una mica més d’una volta cada vegada. De moment em sembla correcte, però encara ho puc afinar una vegada muntat tot a lloc. He de provar si el menjar cau a lloc, i si ho fa en la quantitat correcta.

EL MUNTATGE
102_0145

La instal·lació final és molt “xapussera”, però molt pròpia de mi i del poc temps que em quedava. Evidentment, està feta amb tot de coses que he trobat per aquí i per allà: un retall de planxa de fusta fa de suport de tot plegat i un retall de porex (aïllament tèrmic de poliestirè expandit, perdó!) enganxat amb cinta de doble cara dóna l’alçada correcta al servo. Aquest està enganxat al porex amb velcro adhesiu, de manera que es pugui desenganxar temporalment per omplir el pot de menjar, cosa que s’ha de fer en posició vertical. El circuit està enganxat a la base de fusta amb l’adhesiu de doble cara que ja porta el proto-board (aquests mini-protoboards són genials! us recomano que sempre en tingueu de sobres, es poden trobar a ebay per un euro, i n’hi ha de molts colors!). L’entrada de corrent és un cable que va al transformador, que està endollat al temporitzador mecànic, igual que el llum i la bomba, com ja he explicat. Ho podeu veure a continuació, a la foto.

102_0144

Per completar aquest nyap de muntatge només feia falta quelcom que fes caure el menjar al lloc adient, que és un forat molt petit al vidre superior de l’aquari. El sistema emprat ha estat un embut de joguina, un retall de tub de plàstic transparent, i cinta aïllant per unir-los. Així, quan el menjar cau del forat del pot giratori, ho fa dins l’embut, i el tub porta les boles de menjar fins quasi al mateix nivell de l’aigua, just al mateix racó on els nostres dos amics estan acostumats a rebre els seus àpats.

Us deixo unes quantes fotos més de tot el muntatge, des de diferents punts de vista, perquè us en feu una idea.

102_0146 102_0147

102_0148 102_0150

102_0151

EL RESULTAT
Tot plegat ho he acabat només unes hores abans de marxar de vacances, o sigui que ha estat prou precipitat. Però no cal que us preocupeu, ha funcionat bé. Si més no, quan hem tornat -deu dies després- els peixos seguien vius i ben contents, potser una mica més grassos. Ja veieu que aquests invents que faig de vegades poden arribar a ser útils i tot. A veure si us animeu a fer quelcom semblant, ja heu vist que no costa res. Només calen quatre coses que tothom pot tenir per casa i una mica d’imaginació… Com a molt us poden fer falta alguns coneixements, però per això hi ha internet, no?

Fins a la propera!

2 pensaments a “Menjar pels peixos

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s