La màquina de fum

stage lights

Avui, en comptes de fer l’autòpsia d’un escàner, una impressora, o qualsevol altra porquería que tots coneixem i utilitzem habitualment, veureu les entranyes d’un aparell que segur que molts de vosaltres no teniu per casa: una màquina de fum. Sabeu quan als concerts es comença a fer visible una boira densa damunt de l’escenari que fa que els llums es vegin de manera espectacular? Doncs aquest efecte s’aconsegueix amb un fum sintètic que es fa vaporitzant un líquid especial, i això ho fa una màquina com la que ara mateix tinc damunt del marbre.

01

EL PACIENT
Aquest és el subjecte de la nostra aventura d’avui. És un model petit i senzill, econòmic, però fa la seva feina. O millor dit la feia, doncs un meu col·lega me l’ha portat perquè miri què li passa, no funciona. Si es pot arreglar, per això estic; si no es pot o surt massa car, el tracte és que les peces són per mi. Amb aquest tracte gairebé venen ganes de dir que no es pot arreglar, no? Però no sóc tan mangui, i menys amb un col·lega.

02

Abans d’agafar el tornavís per obrir-la, li farem una ullada general i ens familiaritzarem amb els components i les funcions. A mesura que l’anem desmuntant continuarem aquesta tasca, per després veure si trobem què és el que falla.

04 03

El cos principal allotja gairebé el total de peces i components necessaris perquè la màquina funcioni. Aquest model, de marca Velleman i referència VDL800SMT2, té a més un comandament a distància (amb cable) per fer anar la majoria de les funcions: engegar, parar, mode automàtic, quantitat de fum, interval de temps… El comandament es pot desprendre del cos principal (amb un connector DIN de cinc pins) i el cable d’alimentació és un schuko clàssic que tots (els europeus continentals) tenim per casa repetit cent vegades. El comandament ja li trec per no fer embolics de cables, l’altre està fixat per un retenidor.

06

A la carcassa hi ha un arc metàl·lic que no té més funció que penjar la màquina; això és útil damunt d’un escenari, fins i tot per inclinar-la quan es troba a terra. Aquest arc s’uneix a la carcassa amb uns cargols amb mànec manual de plàstic, per poder-ne regular la inclinació sense eines una vegada es troba penjada. Això també ho desmunto perquè no em faci nosa.

maquina de fum 07

Encara sense obrir, podem començar a identificar algunes de les parts principals. Cap a la part del darrera, per damunt, podem veure el tap del dipòsit, per aquí reomplim el líquid quan s’acaba (sabeu que n’hi ha amb olors i de colors?). Per saber-ne el nivell, hem de mirar un trau a la part posterior de l’aparell. Quan la màquina està engegada, aquest trau s’il·lumina de color blau i podem mirar el nivell fins i tot en la quasi absoluta foscor dels escenaris; ben pensat. Un detall que m’ha agradat és la peça que hi ha al final del tub que xucla el líquid del dispòsit. Pesa molt, de manera que si la màquina es tomba sempre va a parar a la part més baixa, on hi haurà líquid fins que s’esgoti, i alhora fa de filtre per evitar que petites impureses puguin bloquejar la bomba o encallar el líquid dins la resistència o el broquet.

09 10

Aquesta última es troba a la part del davant, i és per on es vaporitza el líquid. Està marcada amb una advertència que diu que està calent; no tinc ni idea de quina temperatura agafa, però segur que crema quan funciona. Ja no queda res per veure per aquí fora, o sigui que agafo el tornavís i l’obro d’una vegada.

05 08

DESMUNTANT
És d’agraïr que només faci falta un simple tornavís Philips per accedir a l’interior d’aquesta petita maquineta, sempre és millor que les coses es puguin reparar sense eines especials. A l’hora de treure la tapa només hem de vigilar de no embolicar-nos amb el tub del dipòsit, i guardar bé tots vuit cargols. Aquesta tapa és una simple peça de planxa metàl·lica plegada, amb uns quants forats per refrigerar, els dels cargols, el del tap del dipòsit i poca cosa més. Un prodigi de simplicitat, com tot l’aparell.

Només d’obrir la màquina em trobo que està per tot arreu molla, s’ha degut vessar el líquid; probablement per haver-la tombat, no sembla que el dipòsit tingui cap pèrdua. Aquest líquid és molt untós i difícil de netejar. Deu fer molt de temps que corre per aquí dins, no crec que s’evapori, és dens i llefiscós com l’oli. També sembla corrosiu, algunes de les peces de ferro han començat a rovellar-se tot i la capa de pintura. El circuit electrònic però, no sembla pas afectat; tot i que està moll no es veu que estigui malmès enlloc. Però això ja ho veurem després, hi haurà temps per provar-lo. Una estona més tard, i després d’haver gastat uns quants papers absorbents, l’interior de la màquina es troba en perfecte estat de revista, puc continuar amb les fotos.

11

Aquí dins tot està molt ben endreçat, i segueix mantenint la simplicitat que porta a l’economia. Al costat del dipòsit, si comencem de darrera a davant, veiem el circuit imprès amb l’electrònica que governa l’aparell, separat d’aquell per una planxa que alhora fa de suport. Hi ha cables cap a les connexions posteriors que us he comentat abans, i cap a la resta de components, més endavant. Tots els cables que porten una tensió important estan ben aïllats, i els diferents components estan separats i connectats als cables amb terminals. De moment puc dir que està ben feta, aquesta màquina. Un detall que m’ha agradat molt és que l’interruptor principal és bipolar, mentre que a la majoria d’aparells domèstics es sacrifica una mica de seguretat per estalviar, i es posa unipolar.

15
16 17
12
23

Aquest circuit em sembla que fa ben poca cosa. Hi ha un transformador (el component més gros, un quadrat de metall amb aïllament groc i vermell), un pont de diodes (rodó i negre, al costat del transformador) i un parell de condensadors; tots aquests deuen formar part d’una senzilla font d’alimentació. Els transistors deuen servir per activar el relé (el component blau rectangular). Em sembla que tot el circuit de control de temps i temperatura es troba a l’interior del comandament, o sigui que li faig una ullada.

24

Obrir el comandament també és molt fàcil amb un tornavís Philips, però en aquest cas només veiem la part posterior de la placa quan treiem la tapa de plàstic. Per veure la cara dels components caldria desoldar els polsadors que estan fixats a la caixa de plàstic, en aquest cas no és massa fàcil d’obrir. De moment no ho obriré, perquè ara la feina és reparar la màquina; però si veig que no té solució i he de fer una autòpsia, no dubteu que satisfaré la meva (i la vostra?) curiositat. No ho sé, però aquestes dues files paralel·les podrien indicar la presència d’un integrat DIP, què m’hi jugo que hi ha un 556? Ja veurem…

13

Tot seguit, veiem el que deu ser la bomba amb el motor que porta el líquid del dipòsit al broquet. Els tubs de goma que porten el líquid en delaten la funció, si les inscripcions no ho havien deixat prou clar (pressió, cabal, etc). Tal com diu l’etiqueta, funciona a tensió de xarxa, també ho podem deduïr per l’aïllament dels cables que li porten la corrent.

14

Aquest component té pinta de ser la resistència que escalfa el broquet per vaporitzar el líquid. Els cables que la connecten, també molt ben aïllats, i sobretot la cura amb què s’ha aïllat tèrmicament m’ho fan pensar. Segur que la major part de la potència que declara l’aparell la consumeix aquesta resistència. I és molt possible que sigui la causa de l’avaria.

DIAGNÒSTIC
Ara que ja coneixem el pacient, anem a fer-li un petit reconeixement a veure què li falla. Després d’haver mirat el circuit electrònic em sembla que aquesta no deu ser pas la peça avariada; els meus candidats són la resistència i el motor de la bomba. Per què? Perquè em sembla que són els aparells més propensos a una fallada i, tot sigui dit, perquè tampoc hi ha gaire res més que pugui fallar.

Comencem per la resistència. Una manera de provar si està espatllada és mesurar amb el tester si rep tensió als terminals; si en rep i no s’escalfa, està fotuda. Si no en rep, el problema és un altre. Ficar els dits dins una màquina oberta on hi ha tensió de xarxa sempre és una mala idea si pateixes per la teva integritat física, o sigui que no ho feu mai. Com que aquest no és el meu cas, jo sí que ho faré!

18

Com podeu veure, els terminals de la resistència reben la tensió de xarxa, però per molta estona que la deixi en aquest estat, la resistència no s’escalfa. Sembla que hem trobat el problema, però encara podem fer una altra prova per assegurar-ho.

Una altra manera per saber si aquesta és la peça defectuosa pot ser mesurar la resistència entre els dos pols (havent desendollat els cables). Si la resistència és infinita (el tester ens dóna senyal d’obert), és que està trencada. Si no és el cas la lectura que podem esperar es pot calcular de manera teòrica. Com heu vist a la foto de la placa de característiques de la màquina, la potència és de 750W. Abans ja us he dit que la major part d’aquesta potència la consumeix la resistència quan s’escalfa; la resta ha de ser pel circuit electrònic (ben poca cosa) i el motor de la bomba (que no gasta gaire, tampoc). Anem a suposar uns 700W de consum: com que funciona a tensió de xarxa (230V), la intensitat que hi passa ha de ser d’uns 3A (700/230, ja que P=V·I, com ja sabeu). La resta és simple com la llei d’Ohm, com sempre: R=V/I, per tant la resistència que podem esperar mesurar és de 75ohms aproximadament. A veure què hi diu el tester:

19

Sembla que no hi ha dubte possible, la resistència està trencada, fosa, morta. Desmuntaré la peça a veure si hi veig alguna possibilitat de reparació, però ho veig molt difícil. Sembla que està encapsulada en un bloc d’alumini o zamak de fundició. També puc buscar un recanvi per la xarxa, i demanar-lo si el meu amic està d’acord a reparar la màquina.

maquina de fum 22
20 21

Treient cinc cargols Philips més, i desconnectant el petit tub de coure que va del motor a la resistència amb una clau fixa, alliberem tot el conjunt; també cal deixar anar els terminals dels cables. Com podeu veure a les fotos, hi ha dos components més en aquest conjunt. El primer és un fusible tèrmic que es troba al cable que va a la resistència, muntat a l’escaire que fa de suport del bloc de la resistència. Per si de cas l’he mesurat, i està bé, dóna continuïtat (si no fos així, com podríem haver mesurat els 230V a la resistència?). L’altre es troba damunt l’entrada de cables de la resistència, i sospito que deu ser alguna mena de sensor de temperatura (més que sensor, un termostat bimetàl·lic o semblant que desconnecta la resistència si s’escalfa massa). Ja que no en faré res d’aquest bloc de la resistència, el desmuntaré a fons per veure fins a l’últim detall.

25 26
27

Uns quants metres de cinta de tefló (la que es fa servir en llauneria) aguanten l’aïllament tèrmic, que és una mena de manta de fibra de vidre o similar. Sense l’aïllament, podem veure tot el bloc metàl·lic que envolta la resistència. M’ha fet gràcia veure la inscripció de “230V 700W”, fent una suposició havia encertat la potència de la resistència! Ara que el component de la part superior és accessible, el desmunto (descollant dos cargols Philips més petits).


29 30

Una vegada separat del bloc de la resistència, el poso al tester a veure què passa. Em dóna una resistència molt baixa d’uns 10 ohms, i el tester pita indicant continuïtat; sospito que una gran part d’aquesta resistència pugui venir de les pròpies pinces i cables del tester que, com podeu veure, ja podria anar canviant. He escalfat aquest component amb un encenedor per comprovar si és la mena de peça que em penso, i de seguida ha deixat de pitar el tester. Quan aparto la flama i es refreda, torna a pitar. O sigui que és un termostat, com em pensava. Ara que tinc la referència a la vista, ho busco al Google, i no hi ha cap dubte. Us deixo el datasheet que he trobat, per si sou tan curiosos com jo: KSD301-G

Ja només falta localitzar el recanvi a la xarxa… si no el trobo aquesta maquineta no té cap possibilitat de resurrecció. He mirat a la web del fabricant i he trobat el manual, però a la mateixa web diu que no hi ha cap recanvi disponible. Mala sort, sembla que no es podrà reparar!

Velleman no spare parts

També és mala sort que la peça en qüestió no porti cap mena de referència per trobar el recanvi… és clar que tractant-se d’un aparell de 60€ és difícil que es venguin recanvis que valdrien com a molt 9€! He mirat una estona a ebay però tampoc he trobat res semblant…

Sembla que és hora de fer una autòpsia! Però serà un altre dia, que aquest post s’està fent massa llarg. Totes les fotos al flickr, com sempre. A reveure!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s