El display d’escurabutxaques

L’altre dia vaig trobar per casa una peça que feia molt de temps que tenia aparcada al fons d’una caixa: el display d’una vella màquina escurabutxaques, dels que mostren figures de colors de diferents fruites i símbols. El problema és que un dels circuits que anava a parar als conectors es va trencar, o sigui que em tocarà arreglar-lo.

les pecestrencat

LES ENTRANYES
Abans d’això, però, he de fer una cosa més urgent… satisfer la meva curiositat!! L’obro per veure com està fet i quines peces té, i tot plegat és bastant com m’esperava. Hi ha una colla de petites bombetes soldades als circuits, tenyides de diferents colors. El fet que no siguin leds és força sorprenent, però ja us he comentat que deu ser bastant vell, aquest component (quant fa que no veieu una màquina amb aquests displays? Per cert, m’encantaria trobar-ne una per desmuntar-la!). No vol dir que llavors no hi haguéssin leds, pel món, però de cap manera feien la llum que fan ara.
Les bombetes estan posicionades de manera molt concreta per iluminar cadascuna d’elles lateralment una de les plaques de plàstic transparent a les que s’hi ha dibuixat les figures tot fent-hi forats. La llum incideix lateralment als forats, tot il·luminant-los. Mireu les fotos si no ho acabeu d’entendre.
Del display desmuntat no en vaig fer fotos, per desgràcia per vosaltres; i ara passo de tornar-lo a desmuntar. Però ja us en feu una idea de com és, no?

la taronja

NO TINC DATASHEET
Saciada la meva curiositat, el següent pas evident per utilitzar-lo és saber-ne quelcom més. Si en tingués el datasheet, sabria els patillatges, les tensions i intensitats, però no el tinc, o sigui que m’he d’espavilar. Començo per descobrir el patillatge, és a dir, trobar quines connexions fan que s’ilumini cada bombeta, cosa que faig amb el tester i una estona de paciència. Quan ja tinc tots els pins identificats, faig una petita comprovació: amb la font i el tester descobreixo que les bombetes funcionen a 12V, i que gasten uns 185mA cadascuna (això és una mitjana, estan entre 180 i 190mA). Ara que ja he documentat la peça, passem a la reparació pròpiament dita.

TREBALLS DE REPARACIÓ
El primer que faig és soldar un cable pla de 8 fils (un per cadascuna de les 7 figures i un comú) als punts que connectaven els circuits. Al circuit de dalt hi havia un comú i al de sota un altre, o sigui que els uneixo per tenir un sol comú. Tallo la part trencada del circuit i la que no faré servir amb la dremel, ajustant la mida al màxim. Per últim, soldo un connector de 8 pins a l’altre extrem del cable pla per poder-lo fer servir al proto-board (hauré d’experimentar una miqueta, no?). Mireu les fotos per veure que bé que m’ha quedat; també el veureu en funcionament, l’he comprovat. Que retro!

soldadurescables

terminalprovant

IDEES
Ara la qüestió més important és: què en faig? El primer que em ve al cap és connectar-lo a un microcontrolador i fer un petit joc d’atzar, que consistiria en triar una de les figures i després deixar que corrin totes alternativament per acabar deixant-ne una de quieta. Si és la que havies triat, ho has encertat i tens premi (quin? Una melodia, com a molt?). El principal problema que em ve al cap és com connectar 7 sortides que consumeixen quasi 200mA cadascuna a un petit micro que com a molt podrà donar-ne (o xupar-ne) 20 o 30 sense cremar el port.
El primer que ens ve al cap a tots és fer servir uns quants transistors en tall i saturació, amb la seva resistència de base, un per cada bombeta. Però em nego a posar tants components per una cosa tan trivial, i a més em fa molta mandra. La segona solució que em ve al cap solventa el problema sense fer servir tantes peces: fer servir un integrat amb diferents transistors en disposició Darlington, com podria ser un ULN2803a, o algun de similar.
I encara se m’acut un altre sistema, però hauria de trobar el xip concret per fer-ho… Com que no m’agrada malgastar els recursos dels microcontroladors, i pel programa que he plantejat no fa falta gaire “txitxa”, podria fer servir un decodificador (3:8) amb driver inclòs que pugui aguantar la canya que demana el display. Així amb només tres pins podria fer anar el display; és una manera d’aprofitar que només ens cal visualitzar una fruita alhora. Per exemple, “000” seria tot apagat; “001” seria la primera figura, el plàtan per dir-ne una qualsevol; i d’aquesta manera seguiríem fins al “111”, que seria la setena figura, és a dir, el número 7. Crec recordar de la meva època TTL que el decodificador en qüestió seria un 138 o un 139; ara caldria veure si n’hi ha cap que pugui moure aquestes corrents. En cas que no el trobem, podem fer servir una solució intermitja, és a dir, un micro petit amb tres pins cap a un decodificador, del deco al driver (l’array Darlington que us he comentat) i finalment al display.

la campana

CONCLUSIÓ
Ara que la idea ja està plantejada, “només” em fa falta una mica de temps per posar-m’hi. Si de tot això en faig finalment un projecte amb cara i ulls, prometo fer una segona part d’aquest post per publicar-lo i explicar tots els detalls. I si no, sempre ens queda el coneixement d’un component força arcaic i curiós. Espero els vostres comentaris, com sempre.

continuarà

Feu clic aquí per veure totes les fotos al Flickr…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s